UE Cellera Amer 49 – 46 CEE Montessori (2018–05-12)

Excel·lent partit de l’equip preinfantil femení contra un CEE Montessori que es presentava al pavelló municipal d’Amer amb només 4 derrotes en aquesta fase que està a punt de finalitzar, a més l’equip de Girona ens havia guanyat en el partit d’anada per un resultat contundent de 42 a 10 i tot feia preveure que el partit seria molt complicat.

Però les noies de l’equip del Cellera Amer varen sortir concentrades i bastant intenses, sobretot molt atentes al tall i mantenint la distància suficient per tal que les jugadores més ràpides del Montessori no ens superessin amb velocitat, fruit d’aquest bon treball el primer quart va finalitzar 9-5 i el segon el marcador reflectia un 16-9, La mobilitat que va donar la Queralt i la Jana va permetre una bona circulació de pilota i això va beneficiar a totes les jugadores.

El tercer i quart període va ser de màxima igualtat, va seguir la concentració defensiva i les noies eren capaces d’aturar les bones individualitats de les jugadores rivals, el problema principal va recaure sobretot en l’efectivitat en atac, vàrem cometre novament masses errades fàcils i algunes d’elles sense oposició, a més semblava que quan alguna de les nostres penetrava havia de tirar forçosament i gairebé mai es doblava la pilota a jugadores que estaven a 3 o 4 metres de cistella sense marcatge, tot i aquestes mancances en atac el nostre rival tampoc va saber fer pràcticament res més i la seva entrenadora es lamentava un cop i un altre de les errades en tirs sense oposició de les seves jugadores. A la mitja part el marcador era de 24 a 20 a favor de la Unió Esportiva Cellera Amer.

A la represa el Montessori va pujar intensitat, i això ens va dificultar una mica les transicions, la jugadora número 14 de l’equip Gironí va despertar i va començar a agafar la responsabilitat del seu equip, penetrant amb força encert, sense que cap de nosaltres la pogués aturar. L’Àlex i la Natàlia insistien en què s’havien de tallar les curses posant-nos al davant, però no ho vàrem aconseguir del tot. El parcial del cinquè quart va ser de 15 a 18 i ja només guanyàvem d’un sol punt.

El setè quart va ser el pitjor i de llarg, la mateixa jugadora d’abans va seguir insistint en la seva guerra personal, en algun moment potser alguna falta en atac podia haver rebut, ja que tenia el costum d’abans de fer el llançament d’apartar amb un braç la seva defensora i això va crispar una mica l’ambient. El parcial va ser de 2 a 8 i va ajudar també que en aquest quart vàrem perdre per complet el rebot, fins a 4 o 5 llançaments seguits va poder fer el Montessori en alguna vegada i va semblar que les nostres havien abaixat els braços definitivament, per sort l’efectivitat visitant tampoc va ser massa bona i no es va produir una sagnia insalvable que hauria finalitzat les opcions per lluitar pel partit.

Però finalment va arribar el vuitè i definitiu quart, aquí vàrem tornar a ser intenses i amb aquesta intensitat l’equip va ser capaç de robar pilotes i generar ocasions que evidentment en alguns casos es varen traduir en cistelles, vàrem passar de 41 a 46 que semblava irreversible al 46-46 en 2 minuts frenètics, del minut 37 al 39. A més el Montessori no va ser capaç d’anotar cap punt en tot el quart i després de l’empat 46 la Marta amb una cistella i un tir lliure transformat donava l’avantatge de 3 punts 49-46 que va acabar d’arrodonir una victòria molt merescuda, salts i abraçades a la pista per la feina ben feta i alegria a la grada per arrodonir una bona jornada de bàsquet. Només puc que felicitar-vos i animar-vos a seguir treballant. Moltes Moltes felicitats.

El Darrer minut de partit

 

Fotos

U.E. Cellera Amer Hipra 32 – 52 C.E. Onyar Blau

Aquest dissabte ens visitava un vell conegut, el CE Onyar Blau, un equip el qual ja vàrem patir a la primera fase juntament amb el CEEB Tordera i dic patir perquè com molts sabeu hauria d’estar competint a nivell A, ja que si va classificar, però per interessos de club va decidir quedar-se amb el B i la Federació els hi va acceptar.

A la primera fase ens va tancar marcador en els dos partits, el primer per 61 – 11 i el segon per 16 – 66, per tant el que ens diuen aquests resultats és que la diferència entre els dos equips era molt gran. Però aquest dissabte alguna cosa va canviar, evidentment vàrem seguir veient un rival superior a nosaltres, jugadores que tenien molt clar el sistema i demostraven que tenien una finalització gairebé perfecta, que quan ens superaven i penetraven era garantia de que la pilota entrava a cistella.

Tot i aquesta superioritat nosaltres vàrem saber corregir part dels errors comesos a la primera volta, l’exemple més clar és la sagnia de punts que vàrem rebre en els primers dos partits a causa de la simple jugada de passar i tallar, però aquest dissabte, amb la lliçó una mica més apresa, aquesta sagnia no es va produir, moltes vegades aconseguíem tallar la passada o simplement sortia una jugadora a l’ajuda que dificultava el tir o feia desistir, de penetrar, a la jugadora rival.

Un altre aspecte és que aquesta vegada, amb més bases a l’equip, la pressió de l’Onyar no es va traduir en pèrdues de pilota per part nostre, en aquest punt l’ajuda de la Queralt i la Júlia va ser clau per trobar sortida a la pressió, tant sigui en forma de passada o per superar-la amb conducció de pilota. Fins hi tot ens vàrem permetre el luxe de guanyar algun dels períodes, com per exemple el quart per 6 a 2 i així arribar a la mitja ‘part amb un resultat força igualat de 17 punts a 24.

En atac però la millora no va ser tan clara, evidentment vàrem fer més punts dissabte que en els 2 partits anteriors i això ja és un èxit, però encara es nota la dificultat de superar a un rival, fet que ens donaria opcions de penetrar o doblar pilota, també ens costa passar i tallar, tot i que cada dia una mica menys i entre altres coses seguim molt estàtiques, seguim rebent la pilota amb els 2 peus clavats a terra i això dóna avantatge a la defensa rival i finalment la ja més que comentada estadística de tir des de sota cistella que ens segueix penalitzant jornada a jornada i que ens deixa amb anotacions força baixes.

Però evidentment tot s’està treballant per part dels entrenadors, no em cansaré de dir que fan una gran feina i les millores es palpen i si no que li diguin a l’Onyar que segurament venia a aburrir-se i va veure que aquest equip havia sigut capaç de millorar en poc temps, per tant noies, seguiu així perquè esteu en el camí correcte. Moltes Felicitats.

Des del club volem tenir unes paraules per la Paula Vila que ha decidit recentment deixar l’equip, des d’aquí li desitgem molta sort i dir-li també que té les portes obertes per tornar si ho creu oportú. Et trobarem a faltar!

Aquest dissabte tocarà matinar, ja que l’equip viatja a Salnt Feliu de Guixols per disputar el seu partit a les 9:00 del matí i contra un rival directe. Ànims i a seguir lluitant com fins ara.

UE Cellera Amer

Vídeo del Partit:

 

Les Fotos del Partit:

L’Entrevista:

Més igualat del que pugui semblar!

Unió Esportiva Cellera Amer Hipra 29 – 45 Escola Pia Olot

Segona derrota consecutiva del Preinfantil Femení en aquest 2018, les jugadores de la Natàlia i l’Alex varen completar un partit irregular contra un equip que, a la meva manera d’entendre, se’ls hi podia plantar cara.

No voldria pas entendrem en qüestions negatives, del perquè això i del perquè allò, no hi ha motius per la negativitat, simplement intentaré explicar per la gent que no va veure el partit el perquè del resultat i pels que hi varen ser pot servir per a un intercanvi d’opinions els quals s’hi pot estar més o menys d’acord.

Segurament l’anàlisi és més simple del que podríeu esperar, la diferència entre els dos equips era mínima però sí que hi va haver factors que varen propiciar aquesta derrota per 16 punts de diferència. En primer lloc i aquest és un problema que s’arrossega des de fa jornades és la insistent pèrdua en el rebot, ahir va ser molt clara aquesta dada, això donava terceres, quartes i fins hi tot cinquenes opcions de tir a l’Escola Pia, un bon nombre de punts se’n varen anar per aquí.

Un segon factor són les errades en tirs sota cistella o d’entrades sense oposició, aquí es deixen d’anotar una infinitat de punts que finalment passen factura.

I finalment en atac ens encallem en el fet de passar i continuar, si no hi passada després del tall no cal passar la pilota, ja que es de fàcil interceptar, així mateix la jugadora quan no rebia la pilota es quedava dins la zona quan el més natural seria continuar per la línia de fons o sortir per l’altra banda per tornar a començar o donar altres opcions a la jugadora que porta la pilota, això ens va fer previsibles i provocava la pèrdua de moltes pilotes.
De totes maneres les noies estan assimilant bé els conceptes, saben com han de jugar i en un futur aquestes pilotes arribaran al seu destí, n’estic convençut. En el tema defensiu va millorant setmana a setmana, ahir va ser una mostra d’això, hi va haver ajudes i les jugadores rivals els hi costava marxar dels marcatges.

El treball dels entrenadors és excel·lent, es veu setmana a setmana, ho veig setmana a setmana, l’esforç i dedicació es noten i si poguessin comparar els partits del Setembre amb els d’ara no hi ha punt de comparació. Moltes felicitats per la progressió.

En els parcials del partit es pot apreciar el que estic dient, (5-12) (7-21) (7-3) (10-9). Només hi va haver un quart en el qual vàrem estar molt per sota i aquest va ser el segon, l’Escola Pia va fer una pressió sobre nosaltres que els hi va sortir bé, tot i que podia haver estat molt diferent perquè entre les errades sota cistella i els 11 tirs lliures fallats el quart podria haver estat més igualat i això hauria donat opcions per lluitar pel partit, ja que com podeu comprovar el tercer i el quart els vàrem guanyar.

A seguir treballant que ningú s’endugui cap mala sensació de dissabte perquè vàrem estar més a prop del que sembla. Felicitar als entrenadors per la feina que fan, insisteixo, molt bona feina.

El dissabte vinent es visita la pista del Montessori, un equip que ara mateix està a la mitja taula de la classificació i segons els resultats pot ser un equip molt imprevisible, molta sort i a gaudir d’aquest esport. Fins a la propera.

UE Cellera Amer.