Victòria amplia en un partit irregular. (26-05-2018)

Còmode avantatge en el resultat final d’un Preinfantil masculí que no es va despertar fins al cinquè període.

Partit poc vistós dels nostres nois, que s’ha vist clarament que són capaços del millor, però també del pitjor. Els cinc primers períodes van ser quasi iguals, una defensa molt fluixa dels nostres i un atac amb molts errors en el tir, juntament amb un excés d’individualitats feia que el rival, el CESET, estigués en tot moment dins del partit. Períodes: (5-1) – (13-4) – (17-10) – (21-12), resultat a la mitja part. Estava clar que si es volia sentenciar el partit, aquell no era el camí.

Un cinquè període amb la mateixa tònica (25-14), feia pensar en el pitjor. Però uns últims 3 quarts bastant notables dels nostres van sevir per agafar diferència en el marcador. Amb 15 minuts es va fer la feina que s’hauria d’haver fet des del primer minut de partit. Una defensa més intensa feia que el rival, també molt cansat, no pogués passar de mig camp. En atac érem més directes cap a cistella i l’encert també va pujar deixant els últims períodes amb aquest marcador: (36-16) – (50-22) – (67-25) resultat final.

Una victòria que ens permet, a l’última jornada, lluitar per una simbòlica però no desmereixedora 6a posició. Ens visita el CEB Girona, equip que està empatat amb nosaltres a la lliga i amb el qual ja hem jugat 3 cops.

Només queda 1 partit per un Preinfantil masculí que com em dit anteriorment aquest any ha tingut molts alts i baixos, sobretot per l’adaptació d’una lliga on mai s’havia participat que és a nivell A. Ara toca gaudir del darrer partit i intentar aconseguir l’última victòria de la temporada amb la millor versió possible dels nostres jugadors. Us esperem a tots/es dissabte a Amer a les 9:00!!

Xevi

Una victòria important que fa justícia al treball de l’equip (28-04-2018)

El nostre Pre-infantil masculí aconsegueix una victòria molt important i soferta contra un dels rivals més forts del grup, el CB Olot A, tercer classificat.
Va ser un partit molt similar al jugat el cap de setmana anterior a Palamós. Es va veure un equip jugant més lliure i aprofitant bé allà on érem superiors, que en aquest cas era molt clar, a sota cistella. Es movia bé la pilota fins a trobar la millor posició pel llançament, ja fos directament al rebre a sota, o si l’equip rival es tancava, es treia la pilota pel tir exterior.

De mica en mica es va notant el que es practica als entrenaments; intentar córrer de seguida després de controlar el rebot defensiu i si no es pot, mirar de jugar de manera intel·ligent i pensant bé el que es fa segons els moviments dels nostres companys. D’aquesta manera cada cop es veuen menys aquelles situacions on ningú sabia que fer i on només hi havia moviment individual i impulsiu, sense pensar bé que podia provocar si es feia alguna acció.

El partit va començar una mica fluix per part dels nostres (4-8) de parcial que feia que l’Olot agafés els primers avantatges del partit. Un segon període molt més actiu i intens dels nostres va capgirar al marcador (13-10). A partir d’aquí, de mica en mica s’aconseguia asfixiar l’atac de l’Olot, molt tancats en defensa i controlant bé el rebot defensiu, permetia que l’equip rival no tingués segones opcions (20-12). Abans de la mitja part, els visitants van tornar a treure el cap en atac, però els de l’UE Cellera-Amer també van saber aprofitar les seves opcions ofensives, deixant el marcador a la mitja part amb un avantatge esperançador (30-20).

Un cinquè quart amb molt poc encert pels dos costats, només va beneficiar els de la Garrotxa, ja que els locals no van saber aprofitar l’avinentesa per marxar del marcador (32-21), només quedaven 3 períodes, però amb el potencial que té l’Olot, se’ls deixava ben vius pel final del partit. A poc a poc el marcador es va anar ajustant (36-29), entràvem en els dos últims períodes. Amb encara Palamós al cap, tornaven a aparèixer els nervis que ens van fer perdre el partit quant pràcticament el teníem guanyat. L’Olot es ficava a 3 punts (39-36) i només quedaven 5 minuts al davant. Semblava que la cistella es fes petita, que la pilota no volgués entrar, i ningú volia agafar la responsabilitat per tirar. Va ser un últim període d’infart, també s’ha de dir que en cap moment l’Olot va capgirar el marcador, però poc li va faltar, es va arribar als últims segons amb només 2 punts per sobre. Els olotins van tenir fins a dues opcions de tir en els últims 10 segons per guanyar el partit, ja que els dos intents van ser des de la línia de 3. El primer va ser aturat amb un tap d’un jugador dels nostres, i amb només 3 segons, una altra bona defensa va fer que l’Olot només tingués un últim tir a la desesperada que juntament amb la botzina final del partit, va fer esclatar d’alegria a uns nois que els hi feia molta falta guanyar un partit així i amb un rival com aquest. Resultat final (43-41).

Aquesta vegada la pressió i els nervis no van ser suficients per derrotar un equip que aquest any està creixent sobretot mentalment i està vivint situacions que fa que estiguin sempre al límit. Està clar que s’està guanyant una experiència necessària per competir els pròxims anys.
Només queda mirar endavant i intentar lluitar tots els partits que queden per quedar com més amunt millor, i anar millorant totes les situacions, tant individuals com col·lectives per seguir creixent.

El pròxim cap de setmana no tenim jornada de lliga, però diumenge 6 de maig, els nostres pre-infantils jugaran un amistós a Sant Feliu de Guíxols.

Xevi Creus

El Preinfantil es retroba amb la victòria! (2018-04-14)

Unió Esportiva Cellera Amer 48 – 32 CEE Montessori Palau

El Pre-infantil masculí es torna a retrobar amb la victòria en un partit amb alguns alts i baixos.

Aquest passat dissabte ens visitava a Amer el CEE Montessori-Palau, un equip que amb aquesta última derrota està empatat a la classificació amb els nostres nois. El partit d’anada va ser, segurament, el pitjor partit jugat en tota la temporada dels nostres jugadors, amb molts errors i poquíssim encert, això va fer que visquéssim una derrota que no tenia explicacions ni per on defensar.

Aquesta vegada va ser una mica diferent, a part del primer període (2-6), en cap altre moment del partit es va veure el perill de perdre’l. Crec, honestament, que el nostre Pre-infantil era molt superior al rival, sobretot físicament on a sota cistella eren els clars dominadors. Però, a la mitja part anàvem amb un resultat massa igualat tot i la diferència entre els dos equips, (28-20).

A partir de la segona part es va prémer una mica l’accelerador i al sisè període el resultat era de (40-26). Aquests minuts es va jugar de manera més intel·ligent i es buscava on érem superiors, que era a sota cistella. A partir d’aquí es va tornar a estancar el joc dels locals, molts cops sense mobilitat de pilota, i sobretot sense moviment dels jugadors en atac, o si n’hi havia, era sense cap objectiu, sinó que era perquè es deia des de la banqueta.
Els dos últims períodes el marcador es va moure poc, resultat final (48-32) una victòria que va molt bé a l’equip, però que en certs moments es va deixar un mal gust de boca, ja que creiem que aquest equip és capaç de fer molt més del que va fer aquest passat dissabte. A més ja ens ho ha demostrat en altres partits del que són capaços, l’únic que fa falta és recuperar-ho i tornar a veure un joc alegre en atac i sobretot més pressió defensiva a la pilota en defensa, per no deixar pensar al rival.

La setmana que ve visitem una pista complicada, la del Bàsquet Vedruna Palamós, un altre rival directe que ara per ara, compta amb només una victòria més que nosaltres.

El que toca ara és seguir treballant i millorant a cada entrenament per intentar acabar la lliga amb la millor posició possible, però sobretot tornar a veure un equip amb aquella “xispa” que ens tenia acostumats.

Xevi Creus

 

 

De menys a més i victòria final.

Preinfantil Masculí UE Cellera-Amer 49-45 Bàsquet Vedruna Palamós.

Una victòria que dóna aire a l’equip, després de tantes derrotes ajustades i patint fins al final, per fi, l’equip Preinfantil Masculí aconsegueix guanyar un final igualat.

El rival, el Vedruna Palamós, un vell conegut, venia de perdre a la pista del Bàsquet Porqueres el dia anterior, potser, això va poder influenciar una mica en el transcurs del partit. Els nostres, sabien que aquest parit era clau, si o si, sabia de tornar a enfortir l’equip, tant pel joc com mentalment, i perdre, crec que ens hauria fet molt i molt de mal.

El partit va començar amb molts de dubtes per part dels locals, es perdien moltes pilotes i es feien moltes faltes, el rival en els dos primers períodes, es pot dir que va viure de la línia de tirs lliures, en van tirar un total de 12, dels quals 6 van entrar. Per part nostres, en atac ens costava molt moure la pilota i ningú s’oferia per rebre. La defensa era molt tova, deixàvem rebre, no estàvem a les línies de passada, no anàvem al rebot… i les faltes que ens xiulaven eren per arribar tard a les ajudes. Es pot dir que es tornava a veure la cara vulnerable de l’equip. Els primers dos períodes el resultat era el següent: (6-3) – (10-12).

El 3r i 4t període el joc es va anar embrutint, potser per la permissivitat arbitral, que feia que cada cop costés més entrar cap a cistella. A part l’encert dels nostres era horrorós, no hi havia manera d’encadenar dues cistelles seguides, i tot i anar més al rebot, ens costava controlar-lo. Els resultats varen ser els següents: (12-18) i anàvem a la mitja part amb un resultat de (21-26).

L´ inici del cinquè període, va ser més del mateix de la primera part, i el Vedruna Palamós va agafar la màxima diferència en el marcador (24-31), que feia pensar el pitjor per l’equip local, semblava que tornava a venir aquella angoixa i por que ens havia portat a perdre tants partits per pocs punts, ja que a més amb cinc períodes només s’havia aconseguit fer 24 punts. A partir d’aquí, després de dues tècniques assenyalades a l’equip de l’UE Cellera-Amer, una a l’entrenador i l’altre a un jugador, tot va canviar.

El començament del sisè període el Vedruna Palamós agafava el seu màxim avantatge, (24-33), però, només va ser un miratge. A partir d’aquí es va tornar a veure l’altra cara del nostre preinfantil, la cara que ens havia portat quedar 1rs del nostre grup de la 1a Fase, la cara del fet que vam tornar a ser un equip, per orgull o per ganes de tornar a sentir aquesta satisfacció de guanyar, el partit va donar un canvi brutal. (39-38), final del sisè període i els nostres es ficaven per davant del marcador després de molta estona.

Una cosa estava clara, si es volia remuntar com es va fer fins al moment, la clau era la defensa, si en defensa estàs bé, és més fàcil que en atac sortint les coses. Quedaven dos períodes i per fi, es va tornar a veure aquella defensa dura del nostre equip, aquelles ganes de robar la pilota, la intensitat de cada jugador per no deixar passar el seu atacant, les ajudes constants que eren una assegurança de vida per tal de no deixar anotar, el control del rebot defensiu que no donava segones opcions a l’equip rival, però sobretot, es va tornar a veure els ànims des de la banqueta, en cada defensa, la cridòria per cada bàsquet anotat, es pot dir que l’equip va tornar a ressorgir després de dies i dies de veure’l apagat.

Els dos últims períodes varen seguir igualats, però la força que tenien els nostres a darrere, les ganes de no tornar a deixar escapar un partit en els instants finals, va fer que el partit (44-42) – (resultat final 49-45) es quedés a casa.

Final del partit, esclat d’alegria d’un equip que necessitava una victòria d’aquesta importància per tornar a demostrar que són un gran equip quan tots treballem a una. Moltes felicitats.

Pròxim partit, dissabte 3/03 a la pista del CESET, esperem tornar amb una altra victòria

Vídeo del partit

Fotos del partit

L’Entrevista:

Hem tingut una averia en l’ordinador que fem servir per editar els vídeos i fins que no el tinguem reparat no us podrem oferir aquest contingut, esperem que sigui aviat.

U.E. Cellera Amer Hipra 60 – 10 CB Blanes

Dos partits en un cap de setmana per un Pre-infantil Masculí una mica tocat pels resultats.

Dissabte a la pista del Vilafant i diumenge a Amer vs el CB Blanes. Dos partits molt diferents, un per enfonsar l’equip i l’altre per intentar tornar a reflotar.

Quan perds els 3 primers partits d’aquesta segona fase i tots 3 per ben pocs punts, això, psicològicament afecta, sobretot per un equip com el nostre que és la primera vegada que competeix a la millor lliga de la seva categoria. De totes maneres, tot i que es pot entendre, crec que no hauria de ser així, perquè tenir l’oportunitat de competir contra els millors i de la manera que ho estem fent té molt i molt de mèrit. S’ha aconseguit posar contra les cordes a tots els rivals que ara van líders del grup, doncs és admirable, però el problema que es pot veure és que tant d’esforç sembla que de moment no tingui recompensa i això enfonsa.

El dissabte el nostre pre-infantil masculí visitava la pista del Bàsquet Vilafant, un equip que com la majoria que juguem, no és el primer cop que està a nivell A. Un equip que tampoc estava tan lluny al nostre, però, semblava cantat a què si la situació es ficava una mica crua, seria difícil aixecar el partit com d’altres vegades han pogut fer aquest nois. I així va ser, primer període (6-4), el segon el marcador era igualat (18-18), però el tercer i quart període les coses es van torçar (26-20) i a la mitja part anàvem (38-20). Va passar el que més temíem, tot i que a la segona meitat la diferència no va augmentar tampoc es va poder eixugar la renta dels punts, (45-28) – (50-30) – (56-32) – (59-42).

La comparació d’un equip amb l’altre, no era gran, ni de bon tros. El que va fer decantar el partit cap al costat local va ser la intensitat que van ficar en defensa. Una defensa molt enganxosa que feia que perdéssim moltes pilotes, i si no la perdíem tinguéssim atacs molt precipitats. La situació era clara, un equip va competir pel partit al límit de la falta, i l’altre es va veure superat per la intensitat i no va saber competir com sap fer.

Cal tornar a agafar aquelles ganes en defensa, aquella pressió a la pilota quan l’equip rival atacava, aquella alegria en el joc en atac, atacs fàcils i ràpids… I sobretot, intentar augmentar l’encert i ganes de guanyar i competir fins al final.

Diumenge a Amer, contra un rival més fluix, els nostres van aconseguir una victòria tancant marcador al sisè període amb un clar 60-10, que esperem que serveixi per tornar a agafar una mica d’aire i positivitat dins l’equip.

Creiem que el més important a hores d’ara és tornar a enganxar-nos a la lliga, competir fins al final contra els rivals més forts i no abaixar el cap. Seguir treballant i treballant perquè els problemes i mancances vagin desapareixent. En definitiva s’ha de passar ràpid aquest procés d’adaptació a una lliga tan potent com a la que estem.

Pròxim partit una altra prova de foc, ens visita un dels equips més en forma, el Bàsquet Porqueres, esperem que l’equip estigui a la talla i en què ens emportem una alegria. Dissabte a les 12:30 a Amer, us hi esperem!!

Xevi Creus!