Aquest cop el derbi cau del costat de l’A (2018-04-28)

El Sènior A es va treure l’espina clavada del partit d’anada i es va imposar al Sénior B per 58 punts a 63 en un partit marcat per la igualtat.

Un cop arribats a aquestes altures de la temporada i sense possibilitats d’aconseguir cap títol ni tampoc havent possibilitat d’ascens de categoria es pot dir que estàvem alliberats de qualsevol pressió, de fet això es notava en l’ambient des de feia dies i simplement per la majoria de nosaltres seria un partit per gaudir d’aquest esport.

És evident que hi ha diferents sensibilitats com jugadors té cada plantilla i sempre hi ha algú més competitiu que altre i no li agrada perdre ni en els entrenaments però generalment passés el que passés no hi hauria danys col·laterals deprés del partit. Però aquest no deixava de ser un derbi i la concentració en les dues banquetes era màxima, ja que si més no, els equips estaven lluitant per posició en la classificació final.

El partit va començar amb lleuger domini del Sénior A (2-6) però quatre triples consecutius del B (2 Francis, 1 Sergi, 1 Creus) posaven 10 punts per sobre aquests en el marcador i per un moment es va témer que el partit fos un calc del de l’anada on l’encert des de la línia de 6.25 va ser una de les claus de la victòria del B, però aquesta vegada no va ser així, de fet en alguns moments potser hi va haver un abús del llançament exterior fet que en Pere aquest cop a la banqueta del B va demanar en més d’una ocasió més joc interior aprofitant l’envergadura d’en Marc.

Picant pedra i intensos defensivament l’A va treure el cap una mica gràcies en part a la defensa en zona i podent robar algunes pilotes que varen donar bons i efectius contraatacs. Es va arribar al final del primer quart amb el resultat de 18 a 13 a favor del Sénior B.

En el segon quart va ser a on l’A va ser clarament superior, ben tancats defensivament amb una zona 2-3 va provocar molt de tir exterior del rival que en aquest quart no va estar encertat, només en Sergi va ser capaç d’anotar un triple i aquesta estadística en el Sénior B és sinònim de malt resultat, en canvi l’A va ser capaç de robar moltes pilotes que homes ràpids com en Jaume, Ignasi o Edu varen aprofitar per anotar amb facilitat. Per acabar-ho d’arrodonir l’Arnau va fer un triple a tauler en el darrer segon que deixava el marcador a la mitja part amb 9 punts d’avantatge a favor del Sénior A.

El tercer quart va ser el més igualat (11-12) Per uns moments el B es va apropar en el marcador gràcies novament al tir exterior però l’A més treballat en atac va poder tornar a marcar diferències amb un joc més col·lectiu. L’A va continuar la defensa en zona que tan bons resultats li estava donant, a condició que el B seguís amb una estadística irregular en el llançament exterior, en canvi el B crec que va estar tou, no hi va haver la tensió defensiva del primer partit i aquí crec que es va notar l’absència d’en Noguer que sempre és molt exigent defensivament.

Finalment en el darrer quart per uns moments va semblar que el B s’imposaria, el B es va aprofitar d’uns bons minuts d’en Marc Clarà sota en cèrcol, punts interiors que eren importants i més quan exteriorment es tenia problemes. Aquests punts d’en Marc i 2 triples gairebé consecutius (1 Francis, 1 Sergi) varen posar 3 punts per sobre el B quan faltaven 3 minuts, però a partir d’aquell moment l’A picant molta pedra amb jugades individuals, amb molta lluita i no donant cap pilota per perduda va començar a anotar. Un 2+1 del’Ignasi empatava de nou el partit i quatre tirs lliures de l’Edu donaven un petit avantatge, mentre que el B només va ser capaç d’anotar 2 punts en els darrers 3 minuts.

Finalment es va acabar el partit i aquesta vegada la victòria va caure de l’altre bàndol, tot i que hauria de remarcar que de bàndols només n’hi ha 1 i que tots defensem els mateixos colors, un fet que va quedar reflectit amb un bon crit de “Cellera-Amer” al mig de la pista amb tots els jugadors dels 2 equips poc segons després de la finalització del partit.

Ara només queden 2 jornades de lliga i veure’m quin dels 2 equips queda per davant de l’altre, el B compta amb el bàsquet averatge a favor seu això fa que l’A hagi de guanyar un partit més per imposar-se, un fet segurament poc rellevant però que serà el darrer repte dels dos equips en aquesta temporada.

Fins molt aviat i moltes felicitats.

 

Victòria en un partit poc lluït del sénior A (2018-04-07)

Partit irregular de la Unió Esportiva Cellera Amer A en el qual s’enfrontava al cuer de la classificació, els d’en Pere Garangou un cop més amb moltes baixes varen afrontar un partit que era més important pel factor psicològic que no pas per qüestions de classificació.

El partit va ser poc vistós, com podeu comprovar en el vídeo és un cúmul d’errades dels dos equips, on predominen les defenses perquè cap equip era capaç de trenar bones jugades, sinó que era una suma d’individualitats poc encertades que feien el joc lent i previsible. A partir del minut 3 algunes genialitats d’en Jaume varen afavorir els primers avantatges per l’equip local i semblava que amb una mica d’empenta el partit es podria encarar ben aviat. Però no va ser així, després de 3 o 4 bons contraatacs el joc va tornar a ser el mateix d’abans, lent i previsible. Al final del primer quart el marcador reflectia clarament el que estava passant a pista 13-6.

Tant en el segon quart com el tercer el partit no va canviar massa, petits parcials a favor d’un i tot seguit a favor de l’altre, en un joc no massa brillant a on les errades sovintejaven, per part local hi va haver un abús de passades interiors que sempre eren interceptades per la defensa visitant, poques penetracions i massa tirs de llarga distància amb una baixa estadística i el Castelló tampoc era capaç de millorar el joc ofert fins al moment, només el jugador número 18 salvava els mobles dels visitants, amb unes quantes bones penetracions en cursa que varen fer molt de mal a la nostra defensa. En total aquest jugador va sumar 19 punts i segurament va ser el millor del seu equip.

Finalment el partit es va resoldre quan menys ens ho esperàvem i gràcies en part per alguna individualitat esbojarrada que va donar punts quant menys ens ho esperàvem, hi parlo d’en Bhima autor de 10 dels 18 punts del darrer quart, uns punts que varen ajudar a la remuntada final, a més el Castelló només va ser capaç de fer 4 punts en els darrers 6 minuts i evidentment aquesta mala estadística es paga. Al final victòria ajustada de només 2 punts que donen una mica d’aire per afrontar la complicada jornada de la setmana vinent. Teniu uns minuts de vídeo que us ajudaran a entendre els minuts finals que són una mica difícils d’explicar.

Fins a la pròxima.

 

El Partit del segle és del B.

Finalment el partit esperat per a molts va arribar i vàrem poder viure el primer dels 2 duels entre la UE Cellera Amer que s’havien de disputar aquesta temporada i com tots ja sabeu el sénior B, merescudament, va guanyar el partit per 67 punts a 54.

Ara tampoc ens dedicarem a fer un gran resum del partit, ja que teniu les millors imatges d’aquest en un excepcional vídeo que ens ha portat bastantes hores de feina i en el qual podreu trobar entrevistes a la mitja part i també al final del partit.

El partit va començar amb 2 bons contraatacs del Sénior A amb fantàstica finalització d’en Jaume Puig que probablement va ser el jugador més inspirat en general de l’equip local, però ben aviat aquestes cistelles varen rebre la primera rèplica del B amb un triple d’en Francis que en el partit de dissabte en va fer 7, el Jugador de Bescanó també va transformar 2 tirs lliures i amb 23 punts es va convertir en el màxim anotador del partit.

La igualtat va desaparèixer al voltant del minut 5 del primer quart, el sénior B, clarament més motivat, amb ganes de reivindicar-se va començar a anotar amb facilitat, tant és així, que el parcial en tan sols 5 minuts va ser de 17 a 4 i 15 d’aquests 17 punts varen ser gràcies a llançaments des de la línia de 6,25. Dos d’en Sergi, 1 d’en Noguer i 2 d’en Francis.

Amb el resultat de 13 a 24 arribàvem al final del primer quart i evidentment alguna cosa s’havia de fer, en Pere, que aquesta vegada ocupava la banqueta local i també ho farà en el partit de tornada, va demanar intensitat i el Sénior A a l’inici del segon quart va pujar el ritme, però es va trobar amb un partit travat on els 2 equips pensaven més amb el cor que no pas amb el cap. Moltes pèrdues de pilota per les presses i molts tirs forçats ens varen donar uns primers minuts de baixa qualitat, tot i que el partit, en si, pel que significava, ja era un espectacle per si sol. Finalment quan faltaven 5 minuts per arribar al descans vàrem poder veure uns bons minuts del que semblava una tímida reacció de l’A, Edu, Ignasi i Jaume varen protagonitzar uns quants contraatacs bonics gràcies al bon treball defensiu de l’equip que va permetre robar pilotes i sortir directes a cistella, i ja sabem que l’Ignasi i sobretot en Jaume són uns autèntics especialistes en la finalització de jugades d’atac. Però la mala notícia per l’A va ser que tot aquest treball va quedar en poca cosa a causa de 2 triples en els darrers instants d’en Francis que clarament va aconseguir tallar el que podia haver estat una mica de remuntada.

Però la segona meitat sí que va començar bastant diferent que la primera amb un parcial de 13 a 1 a favor de l’A que en 8 minuts havia aconseguit capgirar el marcador (40-39), però a partir d’aquell moment gairebé podríem dir que l’equip local va tenir algunes llacunes importants de joc que el B, molt letal, va saber aprofitar. En els darrers instants del tercer període un 2 + 1 d’en Clarà i una cistella d’en Noguer varen deixar al B 4 punts per sobre per afrontar els 10 darrers minuts.

En el darrer quart varem veure com l’A s’enfonsava a poc a poc, males decisions en el llançament i massa pilotes perdudes varen provocar una sequera de punts massa severa, 4 punts només en els 5 primers minuts, en canvi el B que tampoc podem dir que tenia la frescor del primer quart anava picant pedra i anotant a poc a poc, en aquests primers cinc minuts varen aconseguir anotar 10 punts, gràcies a un joc amb més paciència i deixant madurar les jugades. Quan la diferència va arribar als 10 punts i veien que només quedaven 5 minuts l’A va fer l’últim intent de pressió però el B compta segurament amb 2 dels grans bases de la categoria i robar-los la pilota no és feina fàcil, amb això l’A va començar a fer faltes que ja amb bonus varen donar bons llançaments des de tir lliure pel B que varen donar punts fàcils i així no solament per mantenir la distància sinó que fins hi tot aquesta s’ampliava, i per si no n’hi havia prou quan faltava poc més d’un minut en Francis va acabar de rematar les minses opcions del rival amb el seu setè triple.

Al final quan falten 22 segons l’Oriol Noguer ja no volgué atacar perquè el partit feia estona que estava decidit i mentre corria el temps en el marcador els jugadors es varen començar a abraçar en senyal d’amistat en el que havia estat un partit intens però carregat de fair play.
Al final els equips amb un crit al mig de la pista varen agrair a l’afició l’assistència i els jugadors es varen dirigir a les dutxes, ja que tot seguit els hi esperava una llarga nit al voltant d’una mateixa taula, com ha de ser! Si Senyor.

Com a president i parlo en nom de la Junta també voldria agrair a tots el fair play i la bona sintonia de dissabte, no és fàcil jugar entre nosaltres, en aquesta mena de partits hi ha més a perdre que a guanyar i aquest fet segurament s’ha minimitzat al màxim. Som conscients que el resultat no ajuda a les aspiracions de pujar d’un dels equips, però el projecte de la Unió Esportiva Cellera Amer és comú, és evident que ens agrada estar com més amunt millor, però per sobre de tot ens agrada veure com gaudiu cada setmana jugant a bàsquet i que us sentiu orgullosos dels vostres companys i també orgullosos del club que representeu.

Agrair sincerament la tasca del nostre entrenador, en Pere, que viu aquest esport com ningú i que s’esforça cada setmana per tirar el projecte endavant, mimeu-lo perquè no en trobarem cap altre com ell.

Moltes Felicitats, us esperem en la revenja de l’A i gaudiu del vídeo que us hem preparat, han sigut moltes hores però ja queda per la història del club. Fins molt aviat!

Jordi Rabionet.

 

Puntuació:
– Francis (sénior B) 23 punts
– Jaume (Sénior A) 18 punts
– Sergi (Sénior B) 17 punts.
– Oriol (Sénior B) 11 punts.
– Ignasi (sénior A) 10 punts.
– Ramirez (Sénior A) 09 punts.
– Clarà (Sénior B) 08 punts.
– Ventura (Sénior A) 6 punts.
– Kaki (Sénior A) 5 punts.
– Parramon (Sénior B) 5 punts.
– Sidera (Sénior A) 3 punts.
– Benavente (Sénior B) 3 punts.
– Bhima (Sénior A) 2 punts.
– Arnau (Sénior A) 1 punt.

Gran victòria en un partit que va acabar amb polèmica.

Victòria molt treballada (70-65) del Sénior A contra l’AE Cornellà Del Terri, un dels rivals més complicats de la categoria. Un partit polèmic que es va embrutar al final per les protestes dels jugadors del Cornellà a tot el que creien que no era del seu grat, en alguns moments a l’arbitre, en altres a la taula, al delegat de camp, a jugadors de la Unió, a qualsevol persona que tenia vinculació directa en el partit, unes protestes que varen acabar amb l’exclusió del jugador número 11 quan restaven 9 segons i al final del partit la redacció d’un informe que veurem com acaba tot el comitè de competició.

Això que el partit va començar molt plàcid, amb bona sintonia entre les dues bandes, ja que són 2 equips que es coneixen molt bé després de tants anys dins les pistes de tota la província, bona sintonia però amb la intensitat habitual del partits entre aquests dos equips.

La Unió va començar a bon ritme, transicions ràpides que sorprenien la defensa rival i poques especulacions, en canvi el Cornellà tenia dificultats en penetrar i els seus primers minuts es varen fer un tip de fallar tirs des de totes les distàncies, el parcial en els 7 primers minuts va ser de 14 a 7, una lleugera avantatge que es va reduir en els últims instants per 2 bones cistelles del jugador número 14 (Gironès) que va culminar un bon partit amb 16 punts anotats dels quals 2 triples.

En el segon quart la Unió Esportiva Cellera Amer va sortir poc intensa, amb un joc lent i estàtic que no va donar els seus fruits, majoritàriament s’aconseguien tirs des de llarga distància i amb oposició que facilitaven l’error, potser poca mobilitat dels jugadors que rebien la pilota aturats, sense mobilitat les seves jugades es feien lentes i previsibles, tot i els diferents canvis de banqueta que va fer en Pere la dinàmica va continuar igual fins a gairebé a les acaballes del quart quan l’entrenador de la Unió va ordenar una pressió a mitja pista per tal de recuperar pilotes i ser més ràpids que va donar els seus fruits.
Abans d’això el Cornellà ens havia clavat un parcial de 13 a 2 que els posava 6 punts per sobre en el marcador (18-24), 10 dels 13 punts efectuats pel jugador número 11 Blanch, que dissabte es va convertir en el màxim anotador del patit amb 26 punts i també el protagonista dels lamentables fets del final del partit.
Com he dit abans aquesta pressió en els darrers minuts del segon quart va donar els seus fruits i gràcies en part per la recuperació de pilotes i d’un joc més ràpid i directe varen propiciar una parcial de (11 a 6) per deixar el marcador a la mitja part en un ajustat 29-30.

En el tercer quart el Cornellà es va posar en zona i va pujar la intensitat defensiva en tots els sectors, novament ens vàrem encallar en la nova situació mentre que l’equip del Pla de l’Estany més encertat en atac sempre estava un pas per endavant. I és que no hi havia manera, quan érem capaços d’anotar quatre punts consecutius ells en feien 6, moralment estaven reforçats i nosaltres nerviosos, no sabíem com desfer el nus, fins hi tot vàrem estar una bona estona en zona, però les penetracions del rival aconseguien també trobar bones línies de passada i finalment bones opcions de tir,
En aquest punt el partit era bonic, només espatllat per les contants queixes del Cornellà a l’arbitre, taula, delegat de camp. per qualsevol cosa, per demanar un temps mort, queixes per canvis, queixes per faltes personals, queixes dels 24 segons, una situació esperpèntica quan no passava res diferent que en qualsevol altre partit.

I Finalment el darrer quart va començar amb 6 punts d’avantatge per l’equip visitant, però aquest cop la Unió estava molt més intensa, sabíem que o es posava tota l’ànima a la pista o el partit s’escaparia i de mica en mica la diferència es va anar reduint i només el jugador número 11 del Cornellà era capaç de mantenir el seu equip dins el partit.

En el minut 6 ja ens havíem posat per davant, (51-50) però un triplenovament de l’11 visitant va espatllar l’alegria que es respirava a la graderia, després d’aquesta cistella el jugador va fer un gest despectiu al públic assistent el qual va contestar amb xiulets i gestos de desaprovació, un exemple del moment d’excitació el qual es trobava el jugador.

Els últims instants varen ser d’infart, en el minut 8 el jugador 14 del Cornellà rebia una tècnica per protestar l’arbitre, l’Edu Ramirez va convertir el tir lliure, (56-57) tot seguit el jugador 11 va aconseguir de nou un altre triple i la distància a falta de poc més de 2 minuts es va ampliar a 4 punts a favor de l’equip rival, semblava que no ho aconseguiríem, però després de 2 tirs lliures transformats pel Cornellà i amb el marcador (58-62) va arribar la remuntada, quedaven menys de 2 minuts i l’Edu es va convertir en el protagonista, primer en convertir un triple que ens acostava a només 1 punt, i finalment també en el moment més complicat en tenir la sang freda de convertir 5 tirs lliures de 6 intents que asseguraven els punts finals que donarien la victòria a l’equip.  el jugador de les Planes d’Hostoles va acabar el partit amb 22 punts.

Però la jugada polèmica va arribar quan falten 14 segons per acabar el partit, el Cornellà treia de mig camp després de demanar un temps mort i en una jugada espectacular el jugador número 11 va aconseguir un fantàstic triple que els apropava a només 2 punts, després d’això les protestes a la taula perquè deien que no s’havia parat el temps després de cistella, unes queixes que van sobrepassar qualsevol límit fins al punt que el jugador número 11 va intentar agredir el delegat de camp i l’arbitre, que ho va veure tot, no va tenir més remei que expulsar-lo del partit. L’exclusió del jugador va provocar el llançament de diversos tirs lliures que l’Edu va transformar i amb 9 segons de partit i una diferència de 5 punts el Cornellà va optar per no intentar cap més jugada i el partit va finalitzar.

En fi, gran victòria i partit per oblidar, ja que a ningú li agrada viure aquestes situacions i menys en una pista de joc. Felicitats equip!! La setmana vinent visitem una pista molt complicada com és la del Vilablareix, un equip que té la qualitat sufucient per lluitar per l’ascens.ens trobem allà.

Punts:

Unió Esportiva Cellera Amer Hipra A

Jaume – 23
Edu – 22
Ignasi – 12
Bhima – 7
Robert – 4
Arnau – 2

AE Cornellà del Terri.

Blanch – 26
Gironès – 16
Congost – 6
Parer – 6
Mach – 4
Olivet – 4
Sammartí – 3

Unió Esportiva Cellera Amer.

 

I quin patir, per Déu!

Unió Esportiva Cellera Amer Hipra A 66 – 62 CB Farners B.

Primer partit de la segona fase pel Sénior A que igual que el Sénior B intentarà lluitar per l’ascens a la tercera catalana. El primer rival un vell conegut, el CB Farners, un equip que va quedar primer del seu grup en la primera fase amb 7 victòries i només 1 derrota.

El partit semblava que començava bé, 2 punts i un tir lliure de l’Ignasi ens col·locaven 3-0 en el marcador en el primer minut, però a partir d’aquell moment l’equip va desaparèixer, un Farners molt més intens sabia com atacar-nos, jugades llargues però intenses fins que clarament trobaven bona opció de tir, clarament no les veiem a passar, ens superaven amb facilitat i a més l’encert del rival era espectacular, en 4 minuts havíem rebut un 1 a 13 en contra i el pitjor encara tenia que arribar.

La ruïna del primer quart arribava en forma de 4 triples consecutius del Farners, 3 d’en Barcelona i 1 del jugador número 11 Valentí que deixava el marcador en un contundent 12 a 27 que els més pessimistes pensàvem que era definitiu, no pels 15 punts de diferència, ja que, he vist masses vegades com aquests jugadors remuntaven resultats molt adversos, sinó que la sensació de no poder, de veure’s superat totalment jo almenys la tenia, dins meu tenia el convenciment que aquest cop no ho tornaríem a fer.

Com era d’esperar a l’inici del segon quart en Pere va demanar més intensitat, una defensa 1-3-1 seria el pilar fonamental per intentar capgirar la dinàmica i tot i que en principi va aigües, ja que el Farners va ampliar la diferència a 12-31 la sensació és que alguna cosa estava passant, seríem capaços d’aguantar el ritme de pressió tan alta de la 1-3-1? Doncs la resposta va ser sí, però vàrem haver d’esperar fins al minut 5 del segon quart, en Bhima inaugurava la remuntada en un contraatac magistral, a partir d’aquell moment un festival, Ignasi, triple d’en Joel, Igansi novament, Jaume…. En fi, érem intensos i això va provocar que el Farners ja no pogués desplegar el joc alegre que havia fet fins el moment, només els triples salvaven a l’equip visitant de rebre un parcial dolorós i això va esperonar jugadors i afició fent que el soroll augmentés exponencialment a mesura que s’anava confirmant la remuntada, una remuntada que de moment era més psicològica que real, ja que la diferència real només es va reduir en 3 punts però ara tots sabíem que era qüestió de temps i de saber mantenir la intensitat.

El tercer quart la Unió Esportiva Cellera Amer va sortir amb la mateixa intensitat, aquest cop amb una defensa 2-3 que a moments es transformava en una 1-3-1 i aquesta vegada el Farners ja no era capaç d’anotar els triples que en el segon quart l’havien salvat, en els primers 5 minuts vàrem aconseguir un parcial de 12-2 i en el minut 7 s’igualava el marcador a 46. Tot seguit arribava l’èxtasi, l’Edu feia un triple des de 8 metres que celebrava amb l’afició i aquesta li responia intensament, s’havia fet el més difícil i ara tocava saber gestionar la situació.

Evidentment el Farners no es va quedar amb els braços plegats, alguna cosa havien de fer per capgirar aquesta dinàmica i uns perquè estaven amb l’anedralina de la remuntada i els altres amb la intensitat que et dóna la ràbia de veure com et remunten i et capgiren el marcador el partit es va radicalitzar, qualsevol jugada ja es mirava amb lupa per part de les dues banquetes i la tensió envers l’arbitre va pujar.

El quart va acabar 51 a 50 i finalment els darrers 10 minuts decidirien el vencedor. Alguns ens varem prendre la pastilla per no haver de fer servir el desfibril·lador de fora la porta del pavelló i sense més dilatació ens disposàvem a continuar.

El quart no podia començar millor, 8 punts consecutius d’en Jaume amb 2 triples inclosos que donaven un parcial de 8 a 2 per agafar una diferència important en el marcador 59-52, però el Farners magistralment ens va pagar amb la mateixa moneda amb 2 triples i una cistella de 2 per efectuar un idèntic parcial de 2 a 8 a favor seu. CULLONS QUIN PATIR!! A partir d’aquell moment, i quan quedaven 4 minuts per finalitzar el partit va passar de tot, ja ho teniu en imatges, protestes, tècniques a la banqueta, enfrontaments entre jugadors, en fi, un espectacle que ningú vol veure però a causa de la igualtat, rivalitat i que ja som a la fase decisiva i una derrota es paga cara és normal que qualsevol polèmica es magnifiqui.

En aquests darrers minuts el Farners va tenir la seva opció en forma sobretot de tirs lliures, però afortunadament per nosaltres en va fallar uns quants, concretament va fer un parcial de 2 de 7, tot i que nosaltres tampoc vàrem estar del tot encertats en aquesta faceta, en els darrers 3 minuts vàrem firmar un 3 de 6 poc satisfactori, a darrera hora però en Jaume va transformar els dos últims decisius i la diferència de punts al marcador es va mantenir, finalment amb molt patiment varen córrer els darrers segons i la victòria es va quedar a casa, 2 punts a la butxaca i novament s’havia aconseguit una remuntada que a l’inici del partit si algú m’hagués ofert apostar diners, la meva aposta hauria estat la perdedora, però aquests jugadors amb tots els defectes i virtuts són molt grans i a la banqueta i tenim tot un mestre (mai millor dit), una remuntada més i ja he perdut la compta, moltes felicitats i endavant.

Vídeo: Per seguir el resultat del partit activeu els subtítols: