(11-13), (26-18), (10-20), (18-08)

Partit molt igualat entre la Unió Esportiva i l’Olot en la quinzena jornada de la tercera categoria grup 01. 
L’Olot arribava com a penúltim classificat amb només 3 victòries tot i que s’ha de dir que segurament aquest equip no es mereix ara mateix aquesta posició ja que molts dels partits els ha perdut amb resultats molt ajustats, però la categoria esta sent molt complicada i les victòries es paguen molt cares.

L’Equip d’en Pere Garangou segueix sumant i vist d’on venim hauriem d’estar molt satisfets del balanç que s’ha aconseguit fins el moment, fa pocs mesos erem equip de territorial i ara estem ocupant la cinquena posició d’una tercera catalana força dura.

Estem convençuts que amb més entrenament podríem aconseguir no haver de patir tant per tirar endavant els partits i el dissabte en va ser un clar exemple, sobretot amb fets com per exemple en el tir de mitja i llarga distància, tot i aconseguir trobar bones opcions de tir les pilotes no entren, s’aconsegueixen baixes estadístiques i segurament la falta d’entrenament i té molt a veure. 

També l’entrenador té raó que podríem jugar molt més i millor, però les jugades s’han de treballar i és complicat fer-ho quan disposes de menys de la meitat de la plantilla entre setmana. És una crítica constructiva ja que segurament molts hem de combinar feina, família etc etc i no sempre es pot complir com un desitjaria

El partit de dissabte va ser això, moltes errades fàcils que haurien permès tenir el partit controlat molt aviat amb una mica més d’encert i/o concentració, en alguns moment el partit es va tirar endavant per individualitats que si bé són del tot benvingudes, poden ser no suficients de cara a les properes jornades quan arribin els rivals més complicats, un clar exemple serà aquest diumenge contra un molt bon equip com pot ser el Bencriada Banyoles.

Em va agradar els moments d’intensitat que varen permetre robar moltes pilotes i ofegar el rival, amb la nostra defensa activada l’Olot no aconseguia pensar, arribaven al nostre terreny quan faltava la meitat de posseció i a la mínima es podia robar la pilota amb certa facilitat, és evident que això provocava un fort desgast, tant físic com en forma de faltes personals i de vegades si no es tenia l’encert de cara aquesta mena de joc pot ser contraproduent. un exemple el tenim en el tercer quart quan varem intentar la pressió a tota pista  es va aconseguir robar pilotes però llavors aquestes s’havien d’aprofitar i finalitzar  i no ho varem saber fer en masses ocasions, en contra varem rebre força càstig en forma de falta personal i l’Olot va disposar de 9 llançaments de tirs lliures que varen saber aprofitar, el quart va finalitzar amb un parcial de (10-20) en contra i la veritat es que no pintaven gaire bé les coses.

Si en el segon periòde ens varen salvar les individualitat, sobretot les de l’Arnau, en el darrer quart va ser segurament el joc col·lectiu, sabedors que no hi havia marge d’error l’equip es va tornar a posar les piles i tot el que en el tercer periòde havia sortit malament aquesta vegada semblava que passava el contrari. Per fi en Jaume va apareixer després de 30 minuts força desparegut, en Francis va aconseguir el triple desitjat que feia estona que buscava i l’Ignasi va anotar els quatre punts que ens té acostumat a cada quart i vet aquí com varem tornar entrar en el partit a base d’una bona pressió, desmercatges a l’espai i ofegant al rival aprofitant la reduïda plantilla rival que segurament a aquelles altures estava força cansada.

Una victòria important a l’espera d’unes quantes jornades que decidiran, ara sí, en quina situació acabarem afrontant el campionat fins a finals de temporada. fins la propera.