Victòria clara del Premini (2018-03-24)

Després de molt de temps de no fer-ho el premini tornava a casa per disputar el partit de lliga ajornat contra el CB Campdevànol, un rival directe a la classificació, per tant, si l’equip volia continuar a la part alta de la classificació, la victòria era indispensable. Doncs, bé, no solament es va aconseguir la victòria sinó que aquesta va ser per un resultat força ampli (69-47).

L’equip premini va sortir fort, amb en Pol com a base no hi va haver problemes per pujar la pilota, el Campdevànol feia una bona defensa des de la sortida de pilota i això, segons en quines circumstàncies, podia ser un gran problema, però per sort a l’equip disposem de bons jugadors que poden sortir d’una pressió i en aquest primer quart en Pol se’n va sortir molt bé, a més va doblar pilotes constantment i això va provocar que l’equip disposes de bones opcions de tir. 2 cistelles per la Xantal, 2 d’en Pol més un tir lliure i un triple d’en Roc varen sumar 13 punts per només 4 del Campdevànol.

En el segon quart va estar marcat per l’entrada del jugador número 27 del Campdevànol, un noi molt alt i fort que era superior a qualsevol jugador sota el cèrcol, de fet va fer els 4 primers punts del quart gràcies a la seva alçada, però no solament la feina d’aquest jugador ens feia patir, també l’equip rival va aconseguir robar un munt de pilotes gràcies a la seva bona pressió a tota pista, que ens va deixar uns minuts fora del partit, amb aquest condicionants el quart va acabar a favor del Campdevànol per 5 a 8, va ser l’únic quart que hi va haver dubtes en l’esdevenir del partit.

Després d’aquest quart i donades les instruccions oportunes als jugadors, la Unió Esportiva Cellera Amer es va fer més o menys amb el control del partit, es va insistir sobretot en la recuperació de posicions després de perdre pilotes, de no perdre els marcatges i tancar a la sortida de pilota del jugador 27 per tal que no pogués entrar. A la mitja part arribàvem amb un favorable 30 a 22 i amb la sensació que si defensàvem bé el partit no es podia escapar.

El cinquè quart va ser fantàstic, no solament per l’11 a 4 sinó perquè la sensació era que fins hi tot aquest marcador es quedava curt, s’havia circulat bé la pilota i defensivament el rival li costava molt tirar a cistella sense oposició, la diferència ja era de 15 punts i ja només quedaven 3 quarts.

La resta de partit va ser molt còmode (16-10) el sisè, (9-7) el setè i (3-4) el darrer, amb un resultat final de 69-47 que consolida l’equip a la part alta de la classificació. Moltes felicitats.

La propera jornada ens visita el líder, sens dubte un partit molt complicat i que caldrà treure el millor de nosaltres si volem treure alguna cosa positiva. Bona Setmana Santa a tots.

La trobada d’escoles de Llagostera. (2018-03-18)

Aquest diumenge l’escoleta es va desplaçar a Llagostera per disputar un petit torneig organitzat pel club de bàsquet d’aquest poble, aquesta era la tercera sortida de l’any dels més petits del club que, tot s’ha de dir, encara no han jugat a Amer aquesta temporada, per tant, és necessari que des de la junta busquem la manera d’organitzar un mini torneig a casa com més aviat millor.

11 nens i nenes es varen desplaçar, l’Oriol, en Roger, En Pol, en Martí Clarà, en Martí Senciales, en Lluís, l’Ona, la Jana, l’Ivette, en Lluc i en Marc i tots varen poder jugar força estona, ja que es varen disputar 3 partits de 20 minuts cadascun, tot i que des de la banqueta vàrem tenir certs problemes, ja que en ser 11 arriba un punt que ja no saps qui ha jugat més i qui ha jugat menys. En tot cas es va intentar igualar al màxim els minuts.

En els partits d’escola no hi ha marcador, ni a priori importa el resultat, sobretot de cara a la mainada, el que importa és juguin i aprenguin sense que hi hagi massa competitivitat però un partit de bàsquet no deixa de ser una competició,  i tot i que els nens i nenes són petits ja  intenten controlar el marcador. Era recurrent la pregunta de – Oi que guanyem? Quan anem? Hem guanyat oi que si? Per més que intentis inculcar que el resultat és el menys important ells gairebé era el que més els importava.

Ja que estem en aquest tema voldria remarcar que l’escoleta, si no m’equivoco, ha guanyat tots els partits que ha fet aquesta temporada i això ens ha de fer veure que disposem d’un grup molt bonic per afrontar el futur, evidentment sempre que les famílies i ells ho desitgin. Però alguna estona ens haurem d’asseure i parlar-ne, ja que crec, i parlo ara en nom meu, no podem deixar perdre aquest potencial, la meitat del grup ja finalitzen l’etapa de bàsquet d’escola i a partir del juliol ja seran preminis de primer any.

Per altra banda comentar que és evident que en el grup hi ha nivells molt diferenciats, partits com el de diumenge ens donen una guia molt pràctica per saber com està exactament el tema, vàrem poder comprovar les virtuts i les mancances de tots ells i dimarts sens dubte que ens posarem a la feina, ja que els entrenadors tenen més clar que mai cap a on s’ha d’anar. Segurament en comptes de ser 3 persones en els entrenaments hauríem de ser 5, per poder estar més a sobre d’alguns sense deixar a banda als altres, però crec que així i tot d’aquí a finals de temporada, encara hi ha marge per millorar, tot i que ens queden poques setmanes.

Per un altre costat ja tenim engegada l’activitat de bàsquet d’escola gratis els divendres, 5 o 6 nens i nenes s’hi han presentat i de moment estan encantats amb la proposta, des del club seguirem treballant en això, ja que és la manera de fer extensible a tothom les nostres activitats, això ens hauria de donar la possibilitat de ser un grup més ampli i de cara a la temporada vinent poder inscriure un equip a la lliga premini sense que impliqui estar lligats tots els caps de setmana, Però d’això ja en tindrem temps de parlar-ne.

Moltes Felicitats a tots/es Gràcies per la confiança i esperem que ben aviat puguem gaudir d’una altra jornada com la de diumenge i si pot ser a casa nostra.

Fins molt aviat.

A la quarta va la vençuda! (2018-03-17)

Excel·lent partit del sénior B contra un dels equips forts de la categoria, el Vilablareix citylift.

Aquesta era la quarta vegada que els 2 equips s’enfrontaven aquesta temporada, 2 cops en la primera fase i aquesta era ja la tornada de la segona fase i es pot dir clarament que els partits contra el Vilablareix ens expliquen la dinàmica de l’equip sénior B en aquesta lliga, una dinàmica que ha anat de menys a més i amb una mica de sort, sense tantes baixes, aquest equip podria estar lluitant a la part alta de la classificació.

A la tercera jornada de lliga de la 1a Fase el sénior B va rebre al Vilablareix a Amer i el resultat va ser de 46 a 81. Dos mesos després la visita a la seva pista va ser igual de dolorosa amb un resultat de 98 a 41.

Ja a la segona fase i a la territorial A, amb la baixa d’en Noguer però amb en Francis a l’equip i també amb en Meis vàrem caure a la seva pista per un ajustat 71 a 64 i finalment aquest dissabte la victòria va caure del nostre costat per 80 punts a 67. Se’ns dubte, això explica a on es troba aquest equip a hores d’ara sempre i quan puguin comptar amb tots els jugadors.

El partit de dissabte també va ser això, de menys a més, ja que el Vilablareix es va imposar en el primer quart amb un parcial de 14-21, però a part del resultat la sensació era que l’equip del Gironès era capaç d’anotar amb facilitat, a la que perdíem la pilota ells sortien al contraatac i sempre ens agafaven amb inferioritat numèrica i així varen arribar la majoria dels seus punts.

En Pere demanava intensitat defensiva, d’estar alerta a les ajudes i en atac va demanar més mobilitat de jugadors, ja que creia que jugàvem massa estàtics i això ens feia molt previsibles.

En tot cas les instruccions varen començar a funcionar, perquè a partir d’aquell moment l’equip va anar a més. Uns quatre minuts de certa igualtat en el segon període varen donar pas a 4 minuts fantàstics d’atac local, un parcial d’11 a 0 ens tornava a posar per davant en el marcador, amb 2 triples inclosos, el primer d’en Marc i el segon d’en Francis que feien aixecar la banqueta amb un crit d’aprovació i exaltació. Ara calia mantenir aquesta intensitat, ja que el rival per primera vegada es veia nerviós i això ja ens anava bé.

Arribàvem a la mitja part amb un ajustat 34 – 35, però a diferència del primer quart les bones sensacions anaven per costat local i això no era poca cosa.

El tercer període va ser espectacular, vaja, un festival, amb punts repartits gairebé per tots els jugadors de l’equip, fins hi tot en Bena va aconseguir un triple fantàstic en un moment crucial, tots varen sumar i així aquest equip és gairebé imparable. Ells ho varen intentar de totes maneres, individual, zona, pressió a partir de mitja pista, però no els hi va funcionar res i el parcial del quart va acabr sent simplement extraordinari (22-9) per deixar el marcador en un 56 -44 que no decidia el partit però sí que feia que el Vilablareix hagués d’arriscar per intentar eixugar la diferència de 12 punts i arriscar amb només 7 jugadors, no es cosa fàcil.

Els primers minuts varen ser igualats, amb intercanvi de cistelles per les dues bandes, però a la meitat del quart el Vilablareix va aconseguir 3 triples gairebé consecutius que varen escurçar les diferències a només 7 punts, i va haver uns moments de certa incertesa, però a partir d’aquell moment va arribar Sant Sergi Franco, amb un recital d’aquells que ja ens té acostumats, es va posar l’equip a l’esquena i va protagonitzar uns minuts espectaculars, 9 punts consecutius per seguir mantenint al Vilablareix a ratlla i finalment en el darrer minut per posar la cirereta en el pastís un nou triple d’en Francis per arrodonir el marcador a 80, simplement Fantàstic.

Nois, Sou Molt Grans.

La nota negativa, les lesions d’en Joan Moreno i l’Albert Parramon que esperem que es recuperin el més aviat possible.

Aquest cap de setmana toca anar a Begur, el partit d’anada va ser d’infart, amb victòria en el darrer segon, esperem no patir tant aquesta vegada. Fins molt aviat!

 

Punts:

Francis – 19
Sergi – 18
Noguer – 17
Clarà – 7
Marly – 7
Parri – 6
Moreno – 3
Oscar – 3

 

Jordi Rabionet

Vídeo del partit:

Fotos del partit:

l’Apache s’imposa sense problemes al Bescanó. (2018-03-17)

Tal com va passar en el partit d’anada el mini Apache es va desempallegar del CB Bescanó amb certa facilitat, ja en el primer quart el parcial va ser molt favorable als nens d’en Marc Teixeira (14-2), que feia preveure un partit poc tens. Tot i això el segon quart va ser força igualat, (10-8) gràcies en part a les individualitats del jugador número 15 del Bescanó, un noi amb molta capacitat de penetració que va fer els 8 punts del seu equip en aquest segon quart.

Érem superiors en totes les facetes, sobretot a sota, vàrem controlar totalment el rebot defensiu i també l’ofensiu, la prova d’això són els 27 punts d’en Narcís Mera que no va tenir rival sota el cèrcol. Amb aquesta superioritat el partit a la mitja part ja presentava una diferència insalvable pel rival de 40 punts (50 a 10).

A la segona part del partit aquesta superioritat va continuar i si en els primers 4 quarts vàrem aconseguir 50 punts, en els quatre darrers en vàrem fer 45. Una altra dada important és que 9 dels 10 jugadors varen anotar dels quals 5 varen arribar als 10 punts.

Aquest divendres toca la visita a Peralada, un equip a priori assequible per l’Apache que en el cas de victòria posarà l’equip en zona de lluita per la segona plaça de la lliga, un objectiu factible en el cas de treballar bé d’aquí a finals de temporada. Però la lluita contra el altres dos aspirants, Bescanó verd i el Campdevànol, serà intensa, de moment tenim el bàsquet “averatge” en contra però per sort aquest dos equips han de venir a casa i aquí és on l’Apache ha de demostrar que és un dels grans d’aquesta lliga i no en tinc cap dubte que els hi posarem les coses difícils.

Vídeo del partit:

Fotos del partit:

 

 

Una victòria molt soferta de les Sioux (2018-03-17)

Un cap de setmana per seguir somiant.

Dissabte les nostres Sioux rebien a Amer el CB Olot, un equip que està ficant les coses molt difícils a tots els seus rivals de la competició i contra nosaltres no va ser menys. Va ser un partit molt igualat amb els períodes molt disputats i amb ratxes contínues d’un equip i després resposta ràpida del rival. Són d’aquests partits que són bonics de veure per l’igualat i patiment, però que pels entrenadors no ho són tant de bonics si ens fixem en el perquè de la igualtat.

Les nostres noies van tenir una primera meitat de partit molt espessa, sense treure cap mena de mèrit a l’equip rival, les Sioux van presentar una defensa molt poc activa, l’Olot aconseguia fer cistelles fàcils i la majoria de contraatac, i sinó sempre tenia segones opcions de tir, ja que carregaven molt bé el rebot ofensiu. Així i tot les nostres jugadores, en atac tenien una bona circulació de pilota, però, quan aconseguien una posició de tir alliberades, fallaven molt, molt més de el que és normal. Els marcadors com hem dit varen ser molt igualats, (4-5) – (10-8) – (11-12) – (4-9). S’arribava a la mitja part amb un desavantatge de 5 punts (29-34).

La segona meitat, com ja ens tenen acostumats, sembla que reaccionin, que es fiquin les piles, tot i que això és bo, ja que vol dir que tenen una bona capacitat de reacció, s’hauria d’intentar estar així de ficades en el partit des d’un bon començament per tal d’evitar aquesta incertesa dels finals de partit amb tanta igualtat. Però una cosa està clara, el rival també juga i en molts moments també controla el partit.

Les Sioux estaven més dures en defensa i més encertades en atac, de mica en mica, anaven atrapant i agafant distància a l’equip rival, els períodes van ser els següents (10-4) – (5-6) – (9-5) – (8-4), resultat final de (61-53). Està clar que fins ben entrat l’últim període tot estava molt i molt ajustat, fins a arribar al final amb un avantatge de 8 punts, que per altra banda va ser la màxima diferència que les nostres van agafar en tot el partit, aquests 8 punts finals.

Partit molt complicat contra un CB Olot molt guerrer que no va ficar les coses gens fàcils. Aquesta victòria suposa ja la 7a en aquesta lliga, un registre molt favorable i d’admirar de les nostres noies.

En conclusió, es pot dir que deixem enrere un dissabte amb esperança per un Mini Femení Sioux, que tot i patir i molt contra el CB Olot, aconsegueixen una victòria molt important, ja que a més, hores després del nostre partit, rebem la notícia de què el segon classificat la Unió Vedruna A ha perdut el seu partit. Això significa que ara per ara el nostre mini Femení Sioux estant empatades a derrotes (les nostres tenen un partit menys) amb el segon classificat de mini femení nivell A. Per tant, s’han obert les portes d’un objectiu molt difícil, que seria aconseguir aquesta segona posició. Ara tenim dues setmanes de descans, sense lliga, ja que és Setmana Santa i així podrem agafar forces per un final de temporada frenètic, que a més el pròxim partit serà precisament contra l’Unió Vedruna A, dissabte 07/04 a les 9.15 al seu camp, de ben segur que serà un partit d’alt voltatge amb una segona posició en joc, i perquè no? Poder seguir somiant!

Vídeo del partit:

 

Fotos:

Bon partit de l’Arapajóe tot i caure davant el Quart.

El Mini Arapajóe va caure aquest dissabte a Amer contra el Club Bàsquet Quart per 48 punts a 57, els nois d’en Lluc varen protagonitzar un gran partit i demostren que estan a un bon nivell de joc, ja que el Quart és un dels aspirants al títol, fins ara només ha perdut 1 partit en aquesta segona fase i per tant és un dels referents de la categoria.

Aquest dissabte parlant amb una persona molt coneixedora del Bàsquet Gironí em comentava que aquesta lliga “Nivell B” és més forta que la mateixa lliga A, concretament em deia que a la lliga A hi ha 3 equips molts forts i la resta probablement estarien per sota al nostre nivell i veien els rivals que tenim setmana rere setmana podría tenir la seva lògica, aquí hi ha molts equips de nivell A i per això aquesta fase esta sent tan dura.

Ahir l’Arapajóe va estar a l’altura de les circumstàncies, crec sincerament que durant la setmana treballen bé i això es reflecteix en els partits, es nota tant en defensa com en atac, s’està defensant millor, hi ha més i millors ajudes, som capaços de recuperar més pilotes i en atac som una mica més generosos, en part perquè les instruccions són clares i quan aquestes no es compleixen automàticament en Lluc intenta posar ordre. Us posaré un exemple per tal que no semblin paraules buides, en el segon quart hi va haver un moment que estàvem molt estàtics, la pilota es movia amb els jugadors amb els dos peus a terra i no hi havia línies de passada interiors, des de la banqueta s’insistia amb la continuació permanent de la jugada i com que no va sortir del tot bé quan va finalitzar el quart se’ls hi va repetir amb insistència el sistema de joc, s’havia de jugar més oberts, passar i continuar la jugada penetrant, alhora, s’havia de treure el pivot alt del Quart de dins la zona per tal de poder entrar amb menys problemes.

La primera meitat del partit va ser del tot igualada, els parcials varen ser els següents: (4-7),(10-3), (8-7), (3-8). Per tant s’arribava amb empat a la mitja part, s’ha de dir que havíem abusat una mica del tir exterior i jo personalment vaig lamentar alguns errors en el tirs sense oposició fruit dels nervis i la tensió, una llàstima, ja que es varen perdre uns punts vitals.

A la segona meitat el Quart va pujar una mica la intensitat i és aquí on ens varen fer mal a la meva manera d’entendre aquí va influenciar i molt la permissivitat arbitral, vàrem poder veure espentes amb les dues mans no sancionades ni tan sols amb falta personal i un servidor va haver de marxar del partit per no perdre la compostura, amb això no vull dir que la derrota és causada per l’arbitre, però sí que es feina seva intentar que aquest esport no sembli un partit de futbol i crec que aquesta permissivitat ens va fer perdre una mica el nord i sí, perquè no dir-ho, ens va perjudicar.

El partit es va acabar de decidir)en el sisè quart (0-9) i en el setè (5-11), dos quarts que no puc comentar extensament, ja que em trobava a l’altra banda fent fotografies a les Sioux. I finalment el darrer quart que es va guanyar per 10-4, un resultat insuficient per remuntar els punts perduts en els dos quarts anteriors.

En fi, la derrota és una llàstima, perquè al final és amb el que es queden molts del jugadors, però d’aquest dissabte jo en trauria més coses positives que negatives. S’està jugant bé i la progressió és palpable i ben visible, per tant només puc que felicitat a tots els nois per la feina i encoratjar-los a continuar treballant.

Un cop més i ja en va mil, gràcies als germans Bueno per l’ajuda.

Proper partit diumenge 25 contra la Salle Palamós, molta sort!!

 

Uns minuts de Vídeo del partit

 

Unes quantes fotografies: Per un error en la configuració de la camara aquest cop n’hi ha poques, la majoria varen sortir borroses. És una llàstima.