Unió Esportiva Cellera Amer Hipra 77 – 67 Sol Gironès Bisbal Bàsquet. 

Abans del partit hi va haver un minut de silenci en memòria d’en Jordi Martin. Va ser membre de la Junta del C.B Cellera durant molts anys i també entrenador del primer equip. En Jordi ens va deixar el passat mes d’Agost a l’edat de 40 anys. Des d’aquí el condol a la família i esperem durant el transcurs de la temporada poder-li fer un partit homenatge entre companys. Ús informarem.

També es va fer un acte de suport amb l’Oriol Gallart, entrenador del sénior B, 2n entrenador del primer equip i també  les júnior femení, que recentment va ser operat. l’Oriol ja torna estar amb nosaltres i aviat estarà al 100% per continuar amb la bona feina que esta fent dins la dinàmica del club. gràcies Ori.

El partit.

Primer partit oficial de la temporada del sénior A de tercera catalana i primera victòria, una victòria molt treballada en un partit irregular contra el Sol Gironès Bisbal Bàsquet.

El partit va tenir 2 parts totalment diferenciades, els 2 primers quarts amb domini local i els altres dos amb domini visitant.

La millor versió de la unió, la que vàrem veure en aquesta pretemporada, es va mostrar en els 2 primers quarts, intensos en defensa i ràpids al contraatac varen ser les claus per dominar els 20 primers minuts, a més, quan el joc es travava una miqueta, en Marc Clarà imposava la seva contundència prop del cèrcol i donava punts valuosos amb certa facilitat. La Bisbal ho va prova de totes maneres, amb defensa individual, una estona amb zona, pressionant a la sortida de pilota etc, però es veien superats una vegada i una altra pel bon joc de l’equip d’en Pere Garangou.

Amb tot el que estava passant, el marcador a la mitja part reflectia una superioritat local que feia preveure una segona meitat sense massa complicacions 42 – 25.

Però el Sol Gironès Bisbal Bàsquet va sortir a mossegar des del minut 1 del tercer període, ajudat també per les decisions arbitrals que varen provocar que jugadors com en Jaume Puig o Marc Clarà es carreguessin de faltes en pocs segons. Mentre era l’equip visitant que exercia la pressió a ¾ de pista iamb una pressió agressiva, érem nosaltres qui cometíem les faltes personals, una situació poc comprensible. En el minut 2 ja havíem entrat incomprensiblement en “bonus” i això va provocar un desgavell mental que va saber aprofitar el rival per començar la remuntada, conduïts magistralment pel jugador número 8 “Jacomet” que era qui portava majoritàriament tot el pes del seu equip.
Les faltes personals varen servir també perquè La Bisbal anotés molts punts des de la línia de tirs lliures, fins a 12 vegades varen llençar en aquest quart, amb una estadística impressionant d’11 tirs transformats de 12 intents. Al final del quart encara estàvem mentalment fora del partit i gairebé ens havien reduït tot l’avantatge que havíem aconseguit en els 2 primers quarts. Ara el resultat era de 55 a 49 i el darrer quart es presentava agònic.

La Bisbal va continuar amb la pressió a ¾ de pista o a mitja pista, molt agressiva i poc sancionada a la meva manera d’entendre, les faltes que en un costat es xiulaven en l’altre no i els jugadors no entenien exactament el perquè de tot plegat, així i tot es varen comportar exemplarment i les queixes varen ser mínimes.

En el minut 4 de darrer període la Bisbal es va col·locar a només 2 punts 55-57, però després 2 triples gairebé consecutius, un d’en Marc i l’altre d’en Sergi tornàvem a posar una mica de distància en el marcador. E joc es va tornar a igualar i l’encert visitant va començar a disminuir. Un triple “Fantasma” d’en Francis (61-68) en el minut 7 va deixar tocatsa la Bisbal, una cistella que va semblar que no havia entrat pel fet que la xarxa no es va moure i va semblar que la pilota havia fet aigua, però la xarxa té un fil trencat i la pilota va passar pel forat que aquest fil deixa entreveure, l’arbitre va donar cistella perquè per sort va veure que una mica, sí, que es va moure, tot plegat va servir potser per aixecar-nos la moral i afrontar els darrers minuts amb més força. Tot el que em podia haver queixat de l’actuació arbitral del tercer quart en aquell moment, com a aficionat, se’m va oblidar, ja que la decisió no era fàcil pel duet arbitral i no varen dubtar en donar els 3 punts tot i la dificultat del moment.

En els darrers 2 minuts; la Bisbal, no va tenir més opció que provocar faltes per aturar l’intent d’atacs llargs de l’equip local, això ens va donar uns quants llançaments des de la línia de tirs lliures i per sort aquesta vegada vàrem estar encertats, (15 de 29 en tot el partit) aquests punts varen acabar de donar el marge necessari per mantenir la tranquil·litat, un marge suficient perquè el rival no es pogués apropar. Al final xiulet final va arribar amb un resultat de 77 a 67 i alguns vàrem poder respirar i tornar a agafar aire en els pulmons , indiscutiblement va ser un partit molt tens ialhora emocionant. Moltes Felicitats a tots per aquesta victòria.

La setmana vinent visitem la pista de l’Olot, un equip que estava a la territorial gironina la passada temporada i fins a 4 vegades ens vàrem enfrontar amb un balanç de 2 victòries i 2 derrotes per a cadascú, un partit molt interessant.