Dos partits en un cap de setmana per un Pre-infantil Masculí una mica tocat pels resultats.
Dissabte a la pista del Vilafant i diumenge a Amer vs el CB Blanes. Dos partits molt diferents, un per enfonsar l’equip i l’altre per intentar tornar a reflotar.
Quan perds els 3 primers partits d’aquesta segona fase i tots 3 per ben pocs punts, això, psicològicament afecta, sobretot per un equip com el nostre que és la primera vegada que competeix a la millor lliga de la seva categoria. De totes maneres, tot i que es pot entendre, crec que no hauria de ser així, perquè tenir l’oportunitat de competir contra els millors i de la manera que ho estem fent té molt i molt de mèrit. S’ha aconseguit posar contra les cordes a tots els rivals que ara van líders del grup, doncs és admirable, però el problema que es pot veure és que tant d’esforç sembla que de moment no tingui recompensa i això enfonsa.
El dissabte el nostre pre-infantil masculí visitava la pista del Bàsquet Vilafant, un equip que com la majoria que juguem, no és el primer cop que està a nivell A. Un equip que tampoc estava tan lluny al nostre, però, semblava cantat a què si la situació es ficava una mica crua, seria difícil aixecar el partit com d’altres vegades han pogut fer aquest nois. I així va ser, primer període (6-4), el segon el marcador era igualat (18-18), però el tercer i quart període les coses es van torçar (26-20) i a la mitja part anàvem (38-20). Va passar el que més temíem, tot i que a la segona meitat la diferència no va augmentar tampoc es va poder eixugar la renta dels punts, (45-28) – (50-30) – (56-32) – (59-42).
La comparació d’un equip amb l’altre, no era gran, ni de bon tros. El que va fer decantar el partit cap al costat local va ser la intensitat que van ficar en defensa. Una defensa molt enganxosa que feia que perdéssim moltes pilotes, i si no la perdíem tinguéssim atacs molt precipitats. La situació era clara, un equip va competir pel partit al límit de la falta, i l’altre es va veure superat per la intensitat i no va saber competir com sap fer.
Cal tornar a agafar aquelles ganes en defensa, aquella pressió a la pilota quan l’equip rival atacava, aquella alegria en el joc en atac, atacs fàcils i ràpids… I sobretot, intentar augmentar l’encert i ganes de guanyar i competir fins al final.
Diumenge a Amer, contra un rival més fluix, els nostres van aconseguir una victòria tancant marcador al sisè període amb un clar 60-10, que esperem que serveixi per tornar a agafar una mica d’aire i positivitat dins l’equip.
Creiem que el més important a hores d’ara és tornar a enganxar-nos a la lliga, competir fins al final contra els rivals més forts i no abaixar el cap. Seguir treballant i treballant perquè els problemes i mancances vagin desapareixent. En definitiva s’ha de passar ràpid aquest procés d’adaptació a una lliga tan potent com a la que estem.
Pròxim partit una altra prova de foc, ens visita un dels equips més en forma, el Bàsquet Porqueres, esperem que l’equip estigui a la talla i en què ens emportem una alegria. Dissabte a les 12:30 a Amer, us hi esperem!!
Xevi Creus!
