Tot i les baixes, amb només 6 jugadors, el sènior A va lluitar pel partit. 2018-05-12

El Sénior A va sortir derrotat en el darrer partit de la lliga contra el CB Olot per 10 punts de diferència, 48 a 58. L’equip de la Unió Esportiva Cellera Amer va sortir a pista, un cop més, amb la meitat de la plantilla, jugadors titulars com en Jaume Puig, Ignasi Abian o Eduard Ramirez eren baixa i evidentment això va afectar el rendiment de l’equip.

Tot i aquestes baixes importants es va lluitar amb molta dignitat i fins i tot amb una mica de sort es podia haver aconseguit la victòria, una victòria que no hauria canviat res pel que fa a lliga territorial però que hauria donat un punt d’èpica a la jornada.

La temporada del sénior A ha tingut 2 cares, una primera meitat molt digne, 1a fase, en la qual l’equip va quedar en primera posició en un grup molt competitiu i es va classificar pel grup 1 de territorial A i després una segona fase decebedora perquè tots sabem que amb una mica més de compliment l’equip podia haver guanyat la lliga. Vàrem passar de completar 5 victòries consecutives en els 5 primers partits a sumar només 2 victòries en les 13 jornades següents i això ens fa replantejar moltes coses perquè no va ser un problema de qualitat sinó de poca predisposició a encarar positivament la temporada. En fi, queda pel record tots els bons moments passats.

L’Olot va començar fort, 3 triples consecutius ens posaven d’entrada 9 punts per sota en el marcador, en un primer moment aquest inici feia pensar en una desfeta total del Sénior A, això va obligar amb en Pere a canviar la zona 2/3 per una defensa individual i com diu el refrany en castellà, “quien tuvo, retuvo” l’equip es va posar les piles i va contenir la situació a base de lluita i entrega. El primer quart va finalitzar 9 a 16 amb la sensació que s’havia aguantat la primera envestida.

A la represa va seguir la igualtat, el joc era un cúmul d’errors part de les dues bandes, un joc una mica anàrquic que afavoria les segones opcions per descol·locació de la defensa, això fa afavorir el jugador 6 de l’Olot, un jugador atlètic que va aconseguir ser un malson per la defensa local, tant en Marc com en Robert es veien superats en la lluita del rebot i posterior oposició al llançament, tant és així que aquest jugador va fer 10 punts consecutius en pocs minuts. Arribàvem a la mitja part amb un 21 a 34 a favor de l’Olot.

El Pol va arribar a la mitja part i això va donar aire fresc al tercer quart, la intensitat posada pel jugador de Mas Llunès va ajudar l’equip físicament i anímicament i la situació a pista va millor substancialment, sobretot en defensa, ja que en Pol sempre ha destacat per ser un dels millors defensors de l’equip i en atac podem dir que va estar molt correcte, fins hi tot el seus primers punts varen ser gràcies a un fantàstic triple quan perdíem de 13 punts de diferència i que va obrir la porta al millor parcial de l’equip en el partit (9-4), un parcial que deixava el marcador al final del tercer quart en un 35 a 43 que deixava el partit obert.

Tot s’ha de dir que l’inici del darrer quart no va ser del tot bo, amb els jugadors una mica cansat les decisions en atac no varen ser les més encertades, ens varem estavellar un cop i una altra contra la defensa visitant amb jugades poc trenades i abusant de les individualitats, en 5 minuts el parcial va ser de 2 a 10 a favor de l’Olot i quan falten cinc minuts perdre de 16 punts feia força complicada la remuntada, així i tot es va intentar, i es va fer un darrer tram de partit molt digne. L’Arnau i en Robert varen agafar responsabilitats i van ajudar al fet que el parcial dels darrers minuts fos favorable a la Unió per 10 a 4 amb un resultat final de 48 a 58 que vistes les circumstàncies precàries en què ens presentàvem en el partit és un bon resultat.

L’equip acaba en vuitena posició en una lliga que va començar amb 29 equips, però la sensació és agredolça, ja que l’equip podia haver lluitat tranquil·lament per aconseguir el títol, ho va demostrar a l’inici de la segona fase derrotant a rivals tan competitius com el campió Fontcoberta o com el tercer classificat el Cornellà de Terri i ja varen ser partits en els quals ens presentàvem amb moltes baixes, en fi, com he dit abans, queden pel record tots els bons moments i ara toca començar a preparar la temporada següent. Fins molt aviat!