Bon partit del Sénior B però amb derrota final.

Partit complicat del sénior B contra un dels equips candidats a l’ascens de categoria, l’equip d’en Pere Garangou va plantar cara fins al final i amb una mica més de fortuna podia haver donat la sorpresa, quan faltava un minut i mig pel final la diferència només era de 6 punts (59-65) però la pressió final a la recerca de la remuntada no va donar fruit i el partit va finalitzar 61 – 70.

A part d’uns minuts en l’inici del partit en els quals ens vàrem posar per davant (7-0) la resta del partit el Fontcoberta va dominar el marcador amb avantatges que rondaven els 8 punts de diferència.

Parcials: (17-23) – (13-18) – (15-15) – (16-14).

L’Equip del Plà de l’Estany va efectuar una zona (3-2) durant tot el partit, amb 2 torres a sota cistella que va dificultar el joc interior local i en atac simplement es va aprofitar de la qualitat d’alguns dels seus jugadors que eren capaços de penetrar amb certa facilitat a la que hi havia qualsevol descompensació defensiva.

Majoritàriament el partit va estar igualat minut a minut, amb intercanvi de cistelles per un costat i l’altre, però hi va haver 2 moments en el partit que ens varen fer molt de mal, 2 minuts en el primer període a on vàrem rebre un parcial en contra de (0-12) i 4 minuts en l’inici del segon a on el parcial va ser de (0-11). Per tant això vol dir que si dividim el partit en seccions, els parcials sempre eren majoritàriament favorables a nosaltres menys 2 que clarament varen ser pel Fontcoberta, amb això vull dir que tot i la derrota no estem tant lluny dels millors de la lliga.

Podeu repassar la majoria de resums d’aquesta web i mai parlem de cap arbitre, però aquesta vegada en faré un apunt, no diré pas que la seva actuació fos el causant del resultat final del partit, però si que em va costar molt d’entendre moltes faltes personals xiulades al nostre equip, faltes que varen propiciar per posar un exemple l’expulsió per 5 faltes d’un dels millors jugadors del nostre equip ja en el tercer quart. Un arbitre es pot equivocar i som molt comprensibles en això però l’error no crec que fos la paraula exacta d’alguna de les decisions de dissabte. En fi, intentarem que aquest paràgraf sigui l’excepció de la temporada.

La conclusió final del partit seria la següent: El sénior B és un equip que es va apuntar a la lliga Territorial B de la província de Girona, quan la federació va decidir ajuntar les lligues A i B en una sola, l’equip va tenir por de rebre unes quantes pallisses durant la temporada, a ningú li agrada perdre una setmana rere l’altre i si no que li diguin a equips com el Sant Julià de Ramis que va acumular 10 derrotes en 10 partits per aquest fet. Però lluny de patir l’equip es va classificar amb els millors, ara estem al grup fort i lluny de patir competim fins al darrer minut amb qualsevol equip i això ens ha d’omplir d’orgull.

Bon partit nois a seguir lluitant i amb el cap ben alt!!

Puntuacions:

Francis – 21 (5 triples)
Sergi – 13 (1 triple)
Marc – 12
Oriol – 8 (1 triple)
Parramon – 5 (1 triple)
Moreno – 2
Meis – 0

 

 

 

Excel·lent partit del Sénior A contra un dels forts del grup A.

Excel·lent partit del Sénior A de la Unió Esportiva Cellera Amer, l’equip d’en Pere Garangou va superar amb nota alta un dels partits complicats de la Fase en imposar-se per 72 punts a 63 al CB Fontcoberta.

La Jornada es presentava molt complicada, en primer lloc per l’entitat del rival i en segon lloc perquè la majoria de jugadors no havien tocat pilota des del passat 19 de desembre quan ens vàrem quedar sense pavelló.

El partit va començar millor del que alguns podíem esperar, un triple de l’Eduard Ramirez i cistella de l’Ignasi en el primer minut per posar un parcial de 5 – 0 en el marcador, tot i això el Fontcoberta en el segon minut ja ens havia empatat el partit. A partir d’aquell moment, el Sénior A atens en defensa, provocava una vegada i una altra l’error visitant, en canvi érem capaços de superar amb certa comoditat la defensa en zona que ens havien plantejat des del primer minut, tant és així que el cap d’una estona es posaven en individual per veure si així eren capaços de frenar el nostre atac. El Quart va acabar 21 a 15, era un partit molt bonic, molt tàctic i amb 2 equips que per qualitat podrien estar a la tercera catalana.

En el segon quart una mica més del mateix, potser aquí va ser on l’espectacle va ser major, vàrem apreciar el millor bàsquet de què portem de temporada, jugades netes i ràpides amb moltes doblades i talls continus, penetracions impossibles i molta intensitat, això sí, també amb força fair play. Amb tot i això la Unió Esportiva Cellera Amer va continuar amb el seu lleuger domini que li va servir per ampliar l’avantatge fins a 13 punts, amb un parcial del quart de 22 a 16 i un marcador a la mitja part de 44 a 31.

En el tercer període el Fontcoberta es va conjurar per donar-ho tot, varen començar amb una defensa alta per dificultar qualsevol intent de passada, la banqueta rival era un bullici de crits per mantenir la tensió i en els primers minuts s’ha de dir que els hi va funcionar, un parcial de 0-9 va fer que en Pere hagués de demanar un temps mort per intentar capgirar la situació i ho va aconseguir, ja que a partir d’aquell moment la situació, en part, es va normalitzar. Però aquí sí que podem dir que el Fontcoberta, en aquest quart, va ser superior a nosaltres, fins al punt que el parcial va acabar en un contundent 10 – 23 que servia al rival per empatar el partit.

Per tant el darrer quart es plantejava com un nou partit, podíem dir que partíem de 0 però si amb un Fontcoberta a l’alça i moralment reforçat. Ja en els primers minuts la intensitat rival que havia sortit tan bé durant 10 minuts ja no va ser tan efectiva, sobretot l’Eduard i en Jaume eren capaços de sortir fàcilment de la pressió i les ganes del Fontcoberta a seguir intensos feia que masses vegades arribessin tard i és produïen faltes que donaven llançaments de tirs lliures als locals. Fins a 16 tirs es varen produir a causa de les faltes del rival tot i que el parcial tampoc va ser tirar coets (6 de 16) va servir per seguir anotant mentre el rival era gairebé incapaç de fer-ho, només un triple en tot els 9 primers minuts d’aquest darrer quart, en canvi la Unió Esportiva Cellera Amer amb el mateix temps havia anotat 16 punts, o sigui un parcial de 16/3 demolidor.

Ja amb el partit resolt a favor de la Cellera-Amer en el darrer minut el Fontcoberta va anotar 6 punts que varen maquillar una mica la situació final. Per tant el partit va finalitzar 72 a 63, un resultat excel·lent en un partit de màxima exigència, moltes felicitats.

La setmana vinent anem a la pista del Castelló, Esperem que puguin tornar amb una nova victòria.

Jordi Rabionet

 

Gran Sergi, Gran Equip! Victòria contra el AE Begur.

Unió Esportiva Cellera Amer Hipra B 54 – 53 Assiciació Esportiva Begur

Nova demostració d’èpica i esforç col·lectiu del sénior B de la Unió Esportiva Cellera Amer gràcies a la qual els d’en Pere Garangou varen aconseguir la primera victòria després de 3 partits en el grup A de la territorial gironina.

 

I al final es va fer justícia, el Sénior B per fi aconsegueix la primera victòria quan crec sincerament que amb una mica més de fortuna ja en portarien 3 de 3, no hi ha manera que aquest equip pugui jugar amb tota la plantilla al complet i això evidentment els perjudica a l’hora de poder competir al màxim nivell.

Ahir el partit el varen afrontar 5 dels 10 jugadors de què disposa l’equip, eren a pista en Sergi Franco, Joan Moreno, Marc Clarà, Albert Parramon i Francis Gallardo, a la banqueta en Xevi Creus tornava després de 3 mesos de baixa però molt tocat per una grip recent i només sortiria a pista si les circumstàncies ho requerissin, finalment no es va donar el cas i el partit el varen jugar els 5 jugadors anomenats anteriorment. Eren baixa (Oscar Benvante, Adrià Marly, Oriol Noguer, Josep Maiz i Jordi Rabionet).

Tot feia pensar que el partit seria un patiment constant, però va començar més bé del que es podia esperar i els d’en Pere Garangou varen assolir un avantatge constant de 10 punts que es mantenia en el temps, de vegades el Begur era capaç de reduir-la a 4 o 6 punts però novament amb un parell de jugades el Sénior B era capaç de tornar a posar marge entre els dos equips. Pel que fa a el joc era poc vistós, amb errades contants per les dues bandes i si haguéssim fet estadístiques personals poc jugadors haurien passat dels 5 punts positius, per tant, podem dir clarament que les defenses és varen imposar als atacs i això que en Pere cada cop que hi havia recuperació encoratjava als seus jugadors a pujar de pressa a l’atac per tal de crear opcions de tir més clares que en estàtic.

Els parcials varen ser (15-8) i (15-14) per deixar el resultat a la mitja part en 30 a 22.

A la segona part el partit va canviar, el Begur va començar a fer mal sota el cèrcol, tenien més fortalesa física a sota que nosaltres i els pocs punts que anaven caient era en part gràcies als seus pivots, per part del Cellera Amer tots els jugadors estaven molt cansats, costava molt entrar, no hi havia manera de penetrar i encara menys penetrar i doblar, això provocava moltes jugades individuals o molts tirs exteriors i cansats de tants minuts a pista es feia difícil encertar.

A poc a poc, la distància es va anar reduint fins que el Begur va aconseguir posar-se per davant en el marcador quan faltava poc més d’un minut per la finalització del partit, cap cots, els jugadors del Cellera-Amer semblaven enfonsats i molts de nosaltres creiem que el partit difícilment el guanyaríem, però aquest esport és com és i també s’ha de dir que disposem de jugadors capaços de fer meravelles i en aquest punt va aparèixer en Sergi Franco per provocar, en un moment crucial, una falta personal quan tirava de 3 punts, ara només calia anotar el màxim de llançaments possibles i ja sabem el que ens costa això, però en Sergi magistralment els va posar tots 3 a dins per empatar el partit a 52.

A la següent jugada el Begur va fallar i després d’un parell de passades la pilota va tornar a recaure amb el Sergi que novament va arrancar una falta personal al mig de la pista que va donar opció de tornar a posar-nos per davant en el marcador, el primer el va fallar i el segon va entrar i el marcador es va posar favorable als interessos locals 53-52 a falta de 11 segons.

Molt encertadament el Begur va demanar temps mort i varen posar treure la pilota des de la nostra pista i hem de suposar que la idea era trobar un bon llançament de sota cistella a falta de pocs segons, ja que era a on ens havien fet mal a partir del tercer quart. Després d’un primer tir errat el rival va aconseguir tornar a agafar el rebot i per sort el segon tir d’un pivot amb la defensa del més baix de la colla no va entrar, així i tot l’arbitre va xiular falta personal d’en Sergi Franco i el Begur a falta de poc menys de 4 segons disposaria de dos llançaments que podrien tornar a posar-lo per davant en el marcador.

El desenllaç:

El primer tir va fallar i un primer alè d’esperança va ressonar en els aficionats que assistien al partit, el segon llançament va entrar i el Begur aconseguia empatar el partit. Quan tot semblava indicar que aniríem a la pròrroga novament l’atzar, la fortuna o sincerament el desencert visitant i concretament del jugador 14 va provocar una falta personal a 30 metres de cistella a falta de 3 segons que donaven 2 tirs amb en Sergi Franco, un regal que no podíem desaprofitar.

Amb respiració assistida vàrem veure com el primer tir entrava 54-53 i com era d’esperar en Sergi va errar expressament el segon per no donar opció al rival a demanar temps mort i que poguessin sacar des de la nostra pista, el rebot el va agafar un pivot del Begur que potser erròniament pels seus interessos va intentar pujar la pilota amb la defensa de l’Albert parramon que amb les mans aixecades per tal que l’arbitre veiés que no hi havia intenció de cometre cap falta, l’intent de passada del pivot va rebotar en els braços de l’Albert i mentre la pilota sortia fora va sonar la botzina de final del partit amb la conseqüent alegria dels locals.

Primera victòria i estic convençut que en vindran més i molt aviat, a veure si tenim sort i podem anar recuperant efectius per les properes jornades. Moltes Felicitats.

Puntuacions:

Francis 18
Parramon 16
Clarà 11
Sergi 8
Moreno 1

 

Escrit, Fotos i Vídeo: Jordi Rabionet.

I quin patir, per Déu!

Unió Esportiva Cellera Amer Hipra A 66 – 62 CB Farners B.

Primer partit de la segona fase pel Sénior A que igual que el Sénior B intentarà lluitar per l’ascens a la tercera catalana. El primer rival un vell conegut, el CB Farners, un equip que va quedar primer del seu grup en la primera fase amb 7 victòries i només 1 derrota.

El partit semblava que començava bé, 2 punts i un tir lliure de l’Ignasi ens col·locaven 3-0 en el marcador en el primer minut, però a partir d’aquell moment l’equip va desaparèixer, un Farners molt més intens sabia com atacar-nos, jugades llargues però intenses fins que clarament trobaven bona opció de tir, clarament no les veiem a passar, ens superaven amb facilitat i a més l’encert del rival era espectacular, en 4 minuts havíem rebut un 1 a 13 en contra i el pitjor encara tenia que arribar.

La ruïna del primer quart arribava en forma de 4 triples consecutius del Farners, 3 d’en Barcelona i 1 del jugador número 11 Valentí que deixava el marcador en un contundent 12 a 27 que els més pessimistes pensàvem que era definitiu, no pels 15 punts de diferència, ja que, he vist masses vegades com aquests jugadors remuntaven resultats molt adversos, sinó que la sensació de no poder, de veure’s superat totalment jo almenys la tenia, dins meu tenia el convenciment que aquest cop no ho tornaríem a fer.

Com era d’esperar a l’inici del segon quart en Pere va demanar més intensitat, una defensa 1-3-1 seria el pilar fonamental per intentar capgirar la dinàmica i tot i que en principi va aigües, ja que el Farners va ampliar la diferència a 12-31 la sensació és que alguna cosa estava passant, seríem capaços d’aguantar el ritme de pressió tan alta de la 1-3-1? Doncs la resposta va ser sí, però vàrem haver d’esperar fins al minut 5 del segon quart, en Bhima inaugurava la remuntada en un contraatac magistral, a partir d’aquell moment un festival, Ignasi, triple d’en Joel, Igansi novament, Jaume…. En fi, érem intensos i això va provocar que el Farners ja no pogués desplegar el joc alegre que havia fet fins el moment, només els triples salvaven a l’equip visitant de rebre un parcial dolorós i això va esperonar jugadors i afició fent que el soroll augmentés exponencialment a mesura que s’anava confirmant la remuntada, una remuntada que de moment era més psicològica que real, ja que la diferència real només es va reduir en 3 punts però ara tots sabíem que era qüestió de temps i de saber mantenir la intensitat.

El tercer quart la Unió Esportiva Cellera Amer va sortir amb la mateixa intensitat, aquest cop amb una defensa 2-3 que a moments es transformava en una 1-3-1 i aquesta vegada el Farners ja no era capaç d’anotar els triples que en el segon quart l’havien salvat, en els primers 5 minuts vàrem aconseguir un parcial de 12-2 i en el minut 7 s’igualava el marcador a 46. Tot seguit arribava l’èxtasi, l’Edu feia un triple des de 8 metres que celebrava amb l’afició i aquesta li responia intensament, s’havia fet el més difícil i ara tocava saber gestionar la situació.

Evidentment el Farners no es va quedar amb els braços plegats, alguna cosa havien de fer per capgirar aquesta dinàmica i uns perquè estaven amb l’anedralina de la remuntada i els altres amb la intensitat que et dóna la ràbia de veure com et remunten i et capgiren el marcador el partit es va radicalitzar, qualsevol jugada ja es mirava amb lupa per part de les dues banquetes i la tensió envers l’arbitre va pujar.

El quart va acabar 51 a 50 i finalment els darrers 10 minuts decidirien el vencedor. Alguns ens varem prendre la pastilla per no haver de fer servir el desfibril·lador de fora la porta del pavelló i sense més dilatació ens disposàvem a continuar.

El quart no podia començar millor, 8 punts consecutius d’en Jaume amb 2 triples inclosos que donaven un parcial de 8 a 2 per agafar una diferència important en el marcador 59-52, però el Farners magistralment ens va pagar amb la mateixa moneda amb 2 triples i una cistella de 2 per efectuar un idèntic parcial de 2 a 8 a favor seu. CULLONS QUIN PATIR!! A partir d’aquell moment, i quan quedaven 4 minuts per finalitzar el partit va passar de tot, ja ho teniu en imatges, protestes, tècniques a la banqueta, enfrontaments entre jugadors, en fi, un espectacle que ningú vol veure però a causa de la igualtat, rivalitat i que ja som a la fase decisiva i una derrota es paga cara és normal que qualsevol polèmica es magnifiqui.

En aquests darrers minuts el Farners va tenir la seva opció en forma sobretot de tirs lliures, però afortunadament per nosaltres en va fallar uns quants, concretament va fer un parcial de 2 de 7, tot i que nosaltres tampoc vàrem estar del tot encertats en aquesta faceta, en els darrers 3 minuts vàrem firmar un 3 de 6 poc satisfactori, a darrera hora però en Jaume va transformar els dos últims decisius i la diferència de punts al marcador es va mantenir, finalment amb molt patiment varen córrer els darrers segons i la victòria es va quedar a casa, 2 punts a la butxaca i novament s’havia aconseguit una remuntada que a l’inici del partit si algú m’hagués ofert apostar diners, la meva aposta hauria estat la perdedora, però aquests jugadors amb tots els defectes i virtuts són molt grans i a la banqueta i tenim tot un mestre (mai millor dit), una remuntada més i ja he perdut la compta, moltes felicitats i endavant.

Vídeo: Per seguir el resultat del partit activeu els subtítols: