Segona derrota consecutiva del Mini Arapajóe, aquest cop contra el CB Banyoles, per 45 a 67 punts en un partit que va destacar sobretot per la duresa i exigència física.
Sí, ja sabíem que el grup de dalt seria complicat, que ens enfrontaríem als millors equips de la primera fase i que hauríem de lluitar molt per treure bons resultats, a més, ja sabem que ens agafa una mica en precari, amb la baixa de l’Arnau Dacosta que provoca que encara necessitem més ajuda externa i no puguem consolidar un equip.
Primer de tot dir-vos que estem en camí de fer-ho, des del club s’ha demanat amb en Jan que es quedi definitivament a l’Arapajóe i finalment en Roger Oller farà fitxa aquesta setmana, això vol dir que quan tinguem a l’Arnau de tornada disposarem de 9 jugadors en plantilla i esperem no haver de necessitar gaire ajuda d’ara en endavant.
El partit de dissabte va estar marcat molt pel factor físic, el Banyoles disposava d’uns quants jugadors de mida considerable el qual ens costava d’aturar, a més, era un equip molt exigent defensivament, sabien que havien de pressionar la sortida de pilota i tot i que nosaltres disposem de jugadors qualificats per superar qualsevol pressió ens va costar més del que seria desitjable i crec sincerament que va ser més un factor psicològic que no pas de qualitat individual.
En el que si vàrem fallar i ho haurem de treballar va ser els detalls d’aquesta pressió, moltes vegades les jugades és produïen amb un 2 contra 1 o fins hi tot amb un 3 contra 1 i això provoca que 1 o 2 jugadors dels nostres estiguessin lliures de marcatge i la pilota a aquests jugadors poques vegades va arribar i l’errada ve tant per part del jugador que puja la pilota com pels jugadors lliures que no van saber demar-la en condicions. Evidentment s’haurà de treballar.
Un altre factor que segurament va marcar el partit va ser el psicològic, som vulnerables psicològicament als partits exigents, això evidentment no passa en la seva globalitat, però és un fet recurrent en molts jugadors de diferents equips que quan el partit exigeix i es va per sota en el marcador alguns s’enfonsin anímicament i abaixin parcialment els braços perquè creuen que hi ha poc a fer i creiem que tenim prou qualitat individual per afrontar qualsevol situació i aquest dissabte es va insistir diverses vegades que podien penetrar a cistella, que podien defensar correctament als jugadors de gran envergadura, que podien sortir de la pressió…. Tot i que no ens en vàrem sortir del tot.
La Nota Positiva.
A part que creiem que estem en camí d’estabilitzar la plantilla que això per si sol ja és una bona notícia, creiem que aquests partits ens ensenyen les mancances d’equip i ens ensenyen el camí a treballar i les coses que hem de millorar. En el grup fort ningú ens regalarà res i és per això que amb el treball de cada setmana aconseguirem millorar aquests aspectes i segur que ens farem més grans individualment i també en l’àmbit d’equip.
El partit del dissabte no va ser de domini clar visitant, evidentment va haver-hi una sagnia de punts constants a favor de l’equip rival quart a quart i ells varen saber aprofitar les nostres mancances físiques i es varen aprofitar clarament del rebot, tant ofensiu com defensiu que en primer cas els donava segons o fins i tot tercers llançaments.
Els parcials varen ser els següents: (2-8) (6-5) (2-9)(5-11) (10-14) (8-9) (5-4) (7-7), resultat final 45 a 67.
Vull donar les gràcies amb en Jordi Lloret, l’Ada Prat i l’Aina Busquets per l’ajuda i felicitar a tots els jugadors per l’esforç. El dissabte vinent ens trobarem un vell conegut, el CB Farners, fins a la propera!
