Partit no apte per a patidors de cor, l’equip preinfantil de la Unió Esportiva Cellera Amer es va imposar per 2 punts de diferència (55-53) al CB Blanes A en un partit molt igualat de principi a fi, una victòria de mèrit per un equip que va acabar amb només 4 jugadors a pista.

La Unió es presentava al partit amb les baixes d’en Marc d’Ambrosio per lesió i en Xavier Oller per indisposició, per tant eren només 8 jugadors contra un equip que tots sabíem que seria complicat.

El partit va ser molt intens, molt físic i amb constants alternances en el marcador, l’Edu va tenir feina a controlar la impulsivitat d’alguns jugadors de la Unió, ja que amb la tensió de partit no tenien suficient paciència per a jugar la pilota, hi va haver segurament massa llançaments amb oposició i poca circulació de pilota en molts moments del partit, tot i això l’Edu corregia cada moment aquestes ànsies d’anotar i intentava en tot moment que se centressin a jugar la pilota com un equip.

En defensa tres quarts del mateix, la tensió del partit provocava que hi haguessin massa mans pel mig i amb un equip amb només 8 jugadors veiem que les faltes s’anaven acumulant i amb el consegüent perill d’expulsió i molt pitjor encara el perill de no complir la normativa de quarts jugats per jugador. En fi, tot plegat una bogeria mental, una tensió permanent i un partit d’aquells que et pot donar un atac de cor fulminant en qualsevol moment.

Dos triples consecutius, un d’en Khan i l’Altre de l’Arnal en el darrer minut del setè quart donaven una diferència de 7 punts a l’entrada del darrer quart, una diferència que no era suficient per donar el partit per sentenciat i evidentment així va ser. A més, per posar més pressió, en el primer minut ja vàrem veure com en David i l’Arnau seien a la banqueta amb 5 faltes personals, aquestes dues baixes es sumaven ja a la d’en Sergi en el quart anterior.

El Blanes per sort tenia molts problemes per anotar i semblava que els segons passaven i les distàncies es podien mantenir, però quan faltaven 2 minuts dues cistelles consecutives del rival varen deixar el marcador 51 a 55 i això ens va fer posar a tots molt nerviosos.

La cridòria al pavelló era impressionant i els jugadors de les dues bandes ja jugaven més amb el cor que no pas amb el cap, el Blanes va aconseguir treure alguna falta personal més que a part de l’expulsió d’en Pol i deixar l’equip amb 4 jugadors també varen donar tirs lliures que podien haver reduït més encara la diferència, dels 4 llançaments en varen entrar 2 i en el darrer minut o segons la diferència estava en una simple cistella.

Quan falten uns 20 segons el Blanes va tenir un parell de tirs força fàcils en els quals segurament va morir algun gatet, jo personalment vaig estar a punt de l’infart, però la pilota no va entrar i vàrem aconseguir el control per intentar manter la possessió en els darrers segons, però les ansies d’anotar varen fer que en comptes d’aguantar la pilota busquéssim un llançament impossible per desesperació de l’afició local, en fi, una bogeria, per sort el Blanes també va errar en les seves decisions i el partit va acabar amb un llançament més enllà del mig de la pista que no va fructificar.

L’alegria dels jugadors de la Unió va ser evident, s’havia guanyat un partit molt complicat i després de la derrota per 2 punts a Bescanó ens tocava omplir el sac de moral per afrontar la resta de la fase. Moltes felicitats, sou molt grans!!