Unió Esportiva Cellera Amer Hipra A 66 – 62 CB Farners B.
Primer partit de la segona fase pel Sénior A que igual que el Sénior B intentarà lluitar per l’ascens a la tercera catalana. El primer rival un vell conegut, el CB Farners, un equip que va quedar primer del seu grup en la primera fase amb 7 victòries i només 1 derrota.
El partit semblava que començava bé, 2 punts i un tir lliure de l’Ignasi ens col·locaven 3-0 en el marcador en el primer minut, però a partir d’aquell moment l’equip va desaparèixer, un Farners molt més intens sabia com atacar-nos, jugades llargues però intenses fins que clarament trobaven bona opció de tir, clarament no les veiem a passar, ens superaven amb facilitat i a més l’encert del rival era espectacular, en 4 minuts havíem rebut un 1 a 13 en contra i el pitjor encara tenia que arribar.
La ruïna del primer quart arribava en forma de 4 triples consecutius del Farners, 3 d’en Barcelona i 1 del jugador número 11 Valentí que deixava el marcador en un contundent 12 a 27 que els més pessimistes pensàvem que era definitiu, no pels 15 punts de diferència, ja que, he vist masses vegades com aquests jugadors remuntaven resultats molt adversos, sinó que la sensació de no poder, de veure’s superat totalment jo almenys la tenia, dins meu tenia el convenciment que aquest cop no ho tornaríem a fer.
Com era d’esperar a l’inici del segon quart en Pere va demanar més intensitat, una defensa 1-3-1 seria el pilar fonamental per intentar capgirar la dinàmica i tot i que en principi va aigües, ja que el Farners va ampliar la diferència a 12-31 la sensació és que alguna cosa estava passant, seríem capaços d’aguantar el ritme de pressió tan alta de la 1-3-1? Doncs la resposta va ser sí, però vàrem haver d’esperar fins al minut 5 del segon quart, en Bhima inaugurava la remuntada en un contraatac magistral, a partir d’aquell moment un festival, Ignasi, triple d’en Joel, Igansi novament, Jaume…. En fi, érem intensos i això va provocar que el Farners ja no pogués desplegar el joc alegre que havia fet fins el moment, només els triples salvaven a l’equip visitant de rebre un parcial dolorós i això va esperonar jugadors i afició fent que el soroll augmentés exponencialment a mesura que s’anava confirmant la remuntada, una remuntada que de moment era més psicològica que real, ja que la diferència real només es va reduir en 3 punts però ara tots sabíem que era qüestió de temps i de saber mantenir la intensitat.
El tercer quart la Unió Esportiva Cellera Amer va sortir amb la mateixa intensitat, aquest cop amb una defensa 2-3 que a moments es transformava en una 1-3-1 i aquesta vegada el Farners ja no era capaç d’anotar els triples que en el segon quart l’havien salvat, en els primers 5 minuts vàrem aconseguir un parcial de 12-2 i en el minut 7 s’igualava el marcador a 46. Tot seguit arribava l’èxtasi, l’Edu feia un triple des de 8 metres que celebrava amb l’afició i aquesta li responia intensament, s’havia fet el més difícil i ara tocava saber gestionar la situació.
Evidentment el Farners no es va quedar amb els braços plegats, alguna cosa havien de fer per capgirar aquesta dinàmica i uns perquè estaven amb l’anedralina de la remuntada i els altres amb la intensitat que et dóna la ràbia de veure com et remunten i et capgiren el marcador el partit es va radicalitzar, qualsevol jugada ja es mirava amb lupa per part de les dues banquetes i la tensió envers l’arbitre va pujar.
El quart va acabar 51 a 50 i finalment els darrers 10 minuts decidirien el vencedor. Alguns ens varem prendre la pastilla per no haver de fer servir el desfibril·lador de fora la porta del pavelló i sense més dilatació ens disposàvem a continuar.
El quart no podia començar millor, 8 punts consecutius d’en Jaume amb 2 triples inclosos que donaven un parcial de 8 a 2 per agafar una diferència important en el marcador 59-52, però el Farners magistralment ens va pagar amb la mateixa moneda amb 2 triples i una cistella de 2 per efectuar un idèntic parcial de 2 a 8 a favor seu. CULLONS QUIN PATIR!! A partir d’aquell moment, i quan quedaven 4 minuts per finalitzar el partit va passar de tot, ja ho teniu en imatges, protestes, tècniques a la banqueta, enfrontaments entre jugadors, en fi, un espectacle que ningú vol veure però a causa de la igualtat, rivalitat i que ja som a la fase decisiva i una derrota es paga cara és normal que qualsevol polèmica es magnifiqui.
En aquests darrers minuts el Farners va tenir la seva opció en forma sobretot de tirs lliures, però afortunadament per nosaltres en va fallar uns quants, concretament va fer un parcial de 2 de 7, tot i que nosaltres tampoc vàrem estar del tot encertats en aquesta faceta, en els darrers 3 minuts vàrem firmar un 3 de 6 poc satisfactori, a darrera hora però en Jaume va transformar els dos últims decisius i la diferència de punts al marcador es va mantenir, finalment amb molt patiment varen córrer els darrers segons i la victòria es va quedar a casa, 2 punts a la butxaca i novament s’havia aconseguit una remuntada que a l’inici del partit si algú m’hagués ofert apostar diners, la meva aposta hauria estat la perdedora, però aquests jugadors amb tots els defectes i virtuts són molt grans i a la banqueta i tenim tot un mestre (mai millor dit), una remuntada més i ja he perdut la compta, moltes felicitats i endavant.
Vídeo: Per seguir el resultat del partit activeu els subtítols: