Extasi Premini.
L’última jornada de la primera fase ens deparava una grata sorpresa, un partit d’aquells que fan afició i que els nens i nenes recordaran força temps, només cal veure els instants finals del vídeo que teniu a continuació per entendre del que us parlo.
En el partit d’anada l’equip premini de la Unió Esportiva Cellera Amer va perdre per més de 50 punts de diferència, és veritat que hi va haver algun condicionant que va ajudar al fet que aquesta derrota fos tan clamorosa, com per exemple la falta d’en Jordi Lloret o l’expulsió per 5 faltes personals d’en Pol en els inicis del partit i em sembla recordar que també de la Xantal, per tant un arbitratge que va ajudar que es produís un resultat tan negatiu, sense valorar l’actuació arbitral del partit d’anada diré que va ser una actuació poc habitual.
A la tornada amb un arbitratge normal el partit es va igualar, podríem dir que tant el Cassanenc com la Unió són equips molt semblants i això és d’agrair en pro de l’espectacle i evidentment de l’aprenentatge dels jugadors.
El partit però no va començar bé, el primer quart s’havia perdut 10 a 2 i el segon 2 a 0 i els nens ho sabíen, ja que jo mateix els escoltava a la banqueta –oi que perdem 12 a 2?– preguntava en Gil. Però a partir d’aquell moment el partit es va igualar i vàrem aconseguir guanyar el tercer quart 4 a 6 i el quart 6 a 9, a poc a poc anàvem recuperant terreny i les entrenadores insistien sobretot en què els nens i nenes no perdessin els seus marcatges – Recordeu a qui marqueu! Ho sentiu bé?, en defensa no deixeu el vostre jugador! –
El cinquè quart Nil, Max i Pol anotaven per guanyar per 6 a 5 i la diferència ja només era de 4 punts a favor al Cassanenc, en aquest moment crec que tots ens havíem perdut en el còmput de punts, segurament algun pare el controlava des de la grada, però a pista sabíem que estàvem allà però exactament no teníem ni idea si eren 8 o 4 els punts que ens separava de la victòria.
En el sisè quart novament vàrem sortir vencedors 4 -2, amb 2 punts de la Xantal i 2 d’en Jordi Lloret, Va Som-hi va Som-hi, cada cop que finalitzava el quart només podíem que felicitat a tots els jugadors, – Distància eh, Distància, a un metre del vostre jugador, Cames! Cames! Insistia la Júlia i l’Anna.
Setè quart, només perdíem de 2 i a la banqueta ho sabien, ja que havíem fet el càlcul a l’acta, així i tot el vàrem perdre 3 a 4, però estàvem allà, arribava el darrer quart i només eren 3 punts de diferència.
Darrer quart, passaven els minuts i semblava que ningú volia anotar, ja només en quedaven 2 i una cistella del Cassanenc acabaria amb tota possibilitat de remuntada però llavors varen arribar 2 cistelles gairebé consecutives d’en Jordi i la Xantal i ens posàvem per primera vegada en tot el partit per davant, quedava poc més d’un minut i s’havia d’aguantar el marcador com fos, el darrer minut el teniu en imatges, llàstima no haver gravat tot el quart.
Quin patiment, el Cassanenc va disposar d’algun tir a cistella, però per sort la pilota no va entrar, l’últim tir de 3 punts el va fer el jugador número 20 del Cassanenc, un nen que ens havia fet molts punts i que ja es veia que tenia una qualitat destacable, però per sort el tir va tocar ferro i va sortir expulsat cap a mitja pista, en Pol va cobrir la jugadora rival que va agafar la pilota entre la línia de fora de banda i la de mig camp i aquest segons varen ser valuosos perquè el rellotge acabés el seu camí, llavors l’Èxtasi final quan va sonar la botzina, salts, abraçades i alguna que altra llàgrima per celebrar una victòria molt treballada i merescuda, un final que teniu en imatges i que ja queda per la història del nostre club, Moltes Moltes felicitats a tots els nens i nenes, moltes felicitats Anna i Júlia, ens veiem a la segona Fase.
Jordi Rabionet.
